Hi ha un certa retirada en la feina del regidor i l’advocat, tant un com l’altre fan feina poc vistosa i molt de picar pedra. No es tracta d’aplaudir cada actuació que fan, però son feines força desconegudes i aquí va un granet de sorra per aproximar-nos-hi.
Mentre el regidor manté llargues reunions per preparar plens, llegeix correus i escriu mocions, l’advocat ha de preparar vistes, fer escrits i redactar les demandes i denúncies. En ambdós casos, cal que es preparin la feina i estudiïn lleis, reglaments, ordenances o decrets i, sobretot, cal que contactin amb la gent, l’escoltin, preguntin i intentin copsar les seves dificultats, tant els seus interessos com les seves necessitats per defensar-los millor, per avançar a nivell social o a nivell individual.
Quan a diari contactes amb els problemes més tapats de la societat o els més difícils de resoldre, que son els problemes entre les persones o de les persones, prens consciència de la dificultat d’ajudar la gent, d’ajudar-nos els uns als altres. Qui sap si és per això que tants juristes acabem també fent política.
Fer de regidor, comprendre els problemes del teu poble o ciutat per buscar-hi o proposar-hi solucions, com fer d’advocat, defensar els interessos del client segons les seves circumstàncies, tenen força punts en comú, el principal, vetllar per la tranquil·litat de la gent. Però el regidor normalment necessita d’una estructura que l’empari, l’ajudi a desenvolupar la seva feina i això passa per l’existència del partit polític, en general, per mal vistes que estiguin les organitzacions polítiques avui dia així com la mateixa política.
En canvi, l’advocat treballa sol, encara que consulti amb els companys davant dels dubtes, estudia i es forma per intentar estar a l’alçada de les necessitats de qui defensa i representa però no és massa gregari en l’exercici de la seva professió. No fa massa una nena em va preguntar per a què serveixen els partits polítics, vaig gosar contestar-li que per millorar la vida de tothom… desitjaria que vostè no somrigués amb aire burleta per la resposta a la nena però segurament la naïf soc jo (aquí va una picada d’ullet).
L’objectiu dels partits no és pas el partidisme sinó la millora de la societat, això ho hauria de portar tothom escrit al cap com un filtre destacat del Tik Tok; l’antipolítica i fins i tot la prepolítica no aporten solucions als problemes que tenim avui dia, encara que siguin eines utilitzades sovint i majoritàriament per determinats partits polítics, només confonen, deformen i compliquen la democràcia actual, no aporten ni tan sols una alternativa factible que faciliti la pau social, el benestar de tota la gent.
Si a casa apliquéssim els arguments i maneres de fer de l’antipolítica i la prepolítica, els que som pares i mares resoldríem els conflictes amb els fills a cop d’insult i manques de respecte, res de parlar, escoltar i acordar horaris de tornada a casa, sovintejarien les amenaces d’expulsar el membre de la família que no tingués setze cognoms catalans o acusaríem la iaia de rebre un tracte prioritari a la Seguretat Social (i a sobre tenen carnet gratis d’autobús!).
Així és com es podria veure des de lluny i en un esbós més aviat irònic, una família en la que parlar, escoltar-se, respectar-se i arribar a acords no fos possible i les decisions es prenguessin per prejudicis, falsedats repetides fins a creure-se-les i autoritarisme (els pares, first!).
