“Poder gaudir dels records de la vida és viure dues vegades” (Marco Aurelio Marcial)
Obvi i contundent. Retornar al passat és navegar per vides passades, aiguamolls d’evocacions d’infantesa, joventut i incipient maduresa.
La memòria són olors, reflexes, ombres i miratges, la nostra denostada felicitat senzilla i fràgil.
Els nostres temps són tan canviants i frenètics que oblidem l’ahir amb aquesta mirada retrospectiva tan simbòlica que ens fa mal.
Volem innovació, transformació, novedoses perspectives vers el futur. El passat ja és mort i sembla estèril.
He pogut contemplar flamants llars d’amics recentment. Modernitat i high tech en dolby surround, espais per pernoctar còmodament després d’un dia dur de treball.
Les nostres vides semblen confeccionades per no trepitjar les cases, únicament per retirar-nos de l’activitat diària i descansar còmodament sense que la nostra emprenta sigui massa rellevant.
Les parets no respiren records ni caminem observant el que va ser. Diàfana posada en escena per mostrar el que som i el que tenim.
Deia el poeta Marco Marcial que poder gaudir dels records és viure dues vegades. Assaborir aquella tènue fragància d’infinites vivències esvaïdes al llarg dels anys i acaronar-les en la memòria; les fotografies i capsetes que potser vam guardar secrets inconfessables, els vestits de la mare que em transporten a vells temps d’infantesa… tot amb ulls tendres i curiosos que un dia em van fer jugar entremeliadament… els elegants barrets de l’avi que en tantes passejades el va acompanyar.
Temps enrera la memòria era l’ànima de les llars, relats de boca orella i fragàncies a pegadolça, cinemes d’estiu i corredisses cap a casa en posar-se el sol. Sopars vora la taula i tots parlant, tots rient, tots mirant-nos als ulls i marxar però no gaire lluny.
Els apartaments high tech disposen d’aplicacions ultra intel.ligents esperant un bri de veu per obeir d’inmediat. Eficiència i tecnologia punta, dispositius gairebé científics que controlen les nostres vides i ens otorguen privacitat i aïllament.
De què serveixen els records? Les nostres anteriors generacions somreien envoltats d’objectes, andròmines, cartes o petits tresors en forma de paper, novedoses plomes estilogràfiques de l’època, lupes, mapes, prestatges atestats de mil objectes estrafolaris, curiosos i sempre adorables. No es tocava res, es respectava, es contemplava entenent la simbòlica vàlua.
Les llars són altres, les cases són la nostra essència i personalitat. Reinventem els nostres mobles, la nostra comoditat. Ens agrada la sempre atractiva tendència de la modernitat i la novetat. Potser els records són pols i teranyines, vincles emocionals amb la nostra part més íntima i sentimental. Que se n’ha fet d’aquell imaginari?
Tot és tan diferent que ens omple un vertigen inquietant. La vida es transforma en cada fracció de segon i de vegades no som conscients de la delirant realitat.
Vull pensar que aquells records poden donar-nos força i lluita per traspassar també moments difícils, recrear-los en la memòria i viatjar amb la imaginació a espais de calma, de retrobament, de saber qui èrem i qui som.
Les llars són diferents, la vida és diferent, el temps i la seva misteriosa transformació és el mateix, afortunadament. Aquest enigmàtic esdevenir intangible i abstracte al que vestim amb noves formes i colors, futurisme o micro xips que ens obren el vestíbul de casa, però amb la necessitat humana i antropològica de saber i abraçar el nostre passat.
“Estima, viu i construeix records” (Anònim)
