L’any 1990, el congrés de Sevilla d’Aliança Popular corona a Aznar i fa camí cap a la fundació d’una gran casa de la dreta espanyola: el Partit Popular (PP). Unes sigles que recullen bons resultats electorals convertint-se indefectiblement en una de les potes del bipartidisme. El recentment creat PP aconsegueix aglutinar amb èxit persones situades des de coordenades més liberals, fins a tradicional – conservadores i ultradretanes. En arribar Mariano Rajoy a Gènova 13 i posteriorment al govern, el projecte d’Aznar es comença a trontollar. L’any 2013, fruit del desencís amb el PP i en vista a les eleccions europees es funda VOX. L’escissió del PP quasi esgarrapa l’escó que hauria fet tornar a Aleix Vidal-Quadras a l’Europarlament.
Però que és exactament VOX?
La formació és nata de la tebiesa que percebien part de l’espai popular de l’anomenat Marianisme. Per a molts militants era incompressible com tenint majories absolutes folgades s’hagués donat, el que per a ells fou, una resposta tova al procés català i moltes reformes de Zapatero seguissin de peu. Sota la direcció de Santiago Abascal ràpidament el projecte va anar sumant al seu corpus ideològic l’antiimmigració, la defensa del paper de l’església en els afers públics, la caça i la tauromàquia, l’oposició a les lleis de memòria històrica, de violència de gènere, LGTBI i la manca de respecte a les minories nacionals. Aquests aspectes van consolidar la seva veloç deriva d’un partit purament neoliberal cap a la dreta extrema.
Per què el color verd?
Per triar el color per a unes sigles cal fer el següent exercici: estudiar quins colors no estan ocupats per altres formacions i escollir entre els disponibles. El color és un element que permet a l’elector diferenciar i identificar la marca d’un partit.
Amb la irrupció dels partits de la nova política l’espectre cromàtic espanyol es va anar saturant. Durant els 2000 podíem veure les sigles del PP en taronja, fet impensable després de l’aparició de Ciutadans. Amb l’absorció de IU dins de la marca Unidas Podemos el verd va desaparèixer de les butlletes, la consultora de comunicació que treballava per VOX va saber aprofitar el buit. La proposta devia agradar doncs dura fins avui.
El dissenyador José Gil-Nogués (el Tipo) en acabar el logotip va explicar que “és verd, un to intens alegre i fresc, tranquil i unit a les característiques de l’harmonia i el creixement, així com al valor de l’esperança. Un color poc habitual en formacions de centredreta que Vox ha optat en utilitzar”. I és que, calia un cop escollit el verd dotar-ho de sentit. Habitualment s’ha associat aquest color a l’eurocomunisme i als partits ecologistes. Per justificar-ne l’elecció, es van cercar elements de l’imaginari rural – conservador, com: el camp i el primer sector, la caça, el camuflatge de guerra, la tauromàquia, la Guàrdia Civil i la monarquia -amb el famós acrònim V.E.R.D.E: Viva El Rey De España-.
A tall de conclusió podem dir que VOX vesteix de color verd perquè era el color que en aquell moment no utilitzaven altres forces polítiques.
