Espero que gaudiu d’aquets poemes de la Inés Fernández i de la Joana Nevado, respectivament, com si fossin un lament i el consol a l’amiga estimada.
El so de les campanes
Sents les campanes, mare?
No, no anuncien la teva partida,
Tu em vas ensenyar a interpretar-les!
Avisen d’una tempesta…
Veus? el mur s’ha ennegrit
per una fila de formigues
buscant nervioses el niu.
S’obren esquerdes al cel
per raigs que ho il•luminen.
No, no anuncien la teva partida.
Quan arribi aquest moment,
sonaran més entristides!
Si els teus ulls
Si els teus ulls ploren,
i es mullen les parpelles,
no tinguis por!
Encara que el teu cor s’afebleixi
reacciona!
La sal que portes a dins
t’ajudarà a sanar les ferides.
Trepitja la terra amb força,
ella t’espera agraïda i
et canviarà el dolor per la vida.
Farà créixer el pa, el raïm i
l’amor que et farà viure.
