Des d’un temps aquí, veiem com són molts els que utilitzen la paraula democràcia per emplenar els seus discursos, per fer grandiloqüents les seves posicions de poder, perquè “tots es consideren democràtics”.
Tant és així, que es consideren igual de democràtics, aquells que mai no denuncien els règims totalitaris, ni les dictadures sagnants, ni les monarquies corruptes; d’aquells que han estat perseguits per exercir la llibertat, per defensar els drets ciutadans i civils, per defensar els més vulnerables, per denunciar les atrocitats, sense sentit, dels abusos de poder…. I això és inconcebible.
Aquests darrers dies, hem hagut d’escoltar antics dirigents governamentals, la defensa de la necessitat del terrorisme d’estat, o fins i tot justificar les malifetes econòmiques i corruptes, ja no diguem immorals, d’una monarquia representativa i parlamentària, que menys representativa del seu poble ho és tot.
També hem hagut de sentir, encara que nosaltres ja ho sabíem i denunciem, com les autoritats europees s’arremeten i denuncien l’espionatge fet per institucions estatals a líders polítics per una determinada ideologia, i com reprenen Espanya pel poc decòrum i la no necessitat alguna d´espionatge d´estat. Actituds governamentals impròpies d’un estat democràtic.
El que és clar, és que són moltes vegades, que les institucions i administracions públiques s’han dotat d’eines de transparència i de lluita contra abusos de poder, i de ben poc han servit, quan són els mateixos organismes estatals, els que s’encarreguen de saltar-se l’estat de dret per espiar la democràcia.
Estem davant d’una gran crisi de valors ètics, on amb l’excusa del bé general, de la seguretat nacional, accionem mecanismes incontrolats des de dins de les institucions per perseguir aquells que defensa els valors ètics, el dret a vot i les desigualtats en un estat democràtic, social i de dret. I això és intolerable.
O fins i tot, apel·lant a la Carta Magna, vetem drets fonamentals individuals i col·lectius, sancionant i culpant per exercir-los.
Som també davant d’una crisi de valors participatius, col·lectius, de diàleg i consensos. Tot el que és unilateral, el contrari i radical, és el protagonista de les accions de molts polítics, partits, entitats i, fins i tot , de ciutadans anònims. Com si no pertanyéssim a una societat global, plural i diversa, on cal respectar les majories àmplies, però també la suma d’esforços, el respecte pels sectors minoritaris, i on l’avenç no s’imposa, es consensua, es parla i s’acorda.
Per això, la democràcia no es persegueix, ni es coarta, ni es sanciona, la democràcia es deixa que actuï com és. On cada ciutadà ha de poder opinar, ha de poder decidir amb el seu vot allò que cregui més oportú.
I la funció de les seves institucions, és ser els garants perquè els principis democràtics d’una societat siguin indestructibles; han de ser els més moderats, els més empàtics, els més dialogants, generant amplis consensos i suports per no permetre que es vulneri l’exercici lliure d’una democràcia plena.
Estem en un moment que la intolerància i la confrontació volen imposar-se al respecte, al consens i al diàleg. I per això tot s’hi val: supèrbia, prepotència, personalisme, no admetre el mal fet, l’amiguisme, i molta pugna per estar sempre a la foto, i per estar sempre al poder. Per sort, encara hi ha sectors de la societat civil i política, que anteposem els valors, i els defensem perquè la democràcia pugui ser exercida des de tots els seus àmbits.
Per això Súmate, sempre estarem al costat d’aquells que sumen, d’aquells que busquen grans consensos de país per construir-lo entre tots i per a tots. Perquè no cal tenir por que la gent voti, no cal tenir por d’exercir la democràcia, però si cal tenir-ne un respecte absolut, un respecte basat en la confiança i en els valors que ens fa iguals a tots, i per això, entre tots, i sumant, construirem el nostre objectiu col·lectiu.
No oblidem mai que la democràcia és el govern del poble, pel poble, per al poble com deia Abraham Lincoln; però també, com deia el britànic Gilbert Keith Chesterton, és l’instrument per fer una revolució per tenir la democràcia.
