Aquest va ser el consell que donà el papa als participants en el congrés Viure amb plenitud l’acció litúrgica que organitzà el Pontifici Institut Litúrgic, pertanyent a l’Ateneu Sant Anselm de Roma, dels benedictins, el president del qual és el P. Jordi Agustí Piqué, monjo de Montserrat.
El papa va demanar als responsables diocesans de les celebracions litúrgiques que instin els capellans a preparar bé les homilies, i a que no durin més de 8 o 10 minuts, ja que «les homilies, en general, són un desastre».
Entre les ponències d’aquest curs cal destacar les següents: la reforma conciliar i la seva repercussió en l’aplicació i la seva concreció en les celebracions litúrgiques; la iniciació cristiana a la catedral; la Dedicació de l’Església i de l’altar; i també, la catedral com a exemple i estímul per a la celebració de la Litúrgia de les Hores.
Cal recordar que la litúrgia és sempre la celebració comunitària de la fe del Poble de Déu i per això l’homilia —com va dir el papa— «no és una conferència», com acostumen a fer molts bisbes i mossens, amb una durada excessiva, de 20 minuts o més, sinó que «és un sacramental». I és que sovint a les homilies, en prendre el micròfon, molts capellans es creuen els reis del mambo i sense soltar-lo, pensen que tenen el dret d’abusar de la paciència dels feligresos. Els capellans —i també els bisbes— haurien de recordar que el centre de la celebració eucarística no és el sacerdot, sinó la Paraula de Déu i la pregària eucarística, i que precisament l’homilia, tot i ser recomanable —i no per a lluir-se el capellà—, és la part menys important de l’Eucaristia.
Un bon amic, amb bon humor, em deia que una homilia de a 8 minuts, mou el cor dels fidels; però una homilia de més de 10 minuts, mou el cul dels qui, asseguts, l’estan escoltant, ja que no saben com aguantar un sermó que s’allarga i s’allarga i que no s’acaba mai, com un avió que, enlairat, va donant voltes i més voltes sense aterrar mai.
No és la primera vegada que el papa dona aquest consell sobre les homilies. El setembre de 2021, en el seu viatge a Eslovàquia, adreçant-se al clergat eslovac, Francesc deia que amb una homilia de més de 10 minuts la gent perd la concentració. I amb bon humor, afegia: «Pensem en els fidels que han d’escoltar homilies de 40 o 50 minuts sobre arguments que no els diuen res i que no entenen».
Sé d’un bisbe que cada dia a les 8 del matí feia la missa, amb una homilia de 5 minuts. Així la gent que hi anava podia arribar amb temps al treball. El P. Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat, autor del llibre 50 homilies i el seu context —que convido a llegir—, escrivia fa uns anys al Full Diocesà de Barcelona, que l’homilia «ha de tindre les mateixes característiques que té la minifaldilla: 1 ser ajustada, 2 ser curta i 3 que ensenyi alguna cosa».
Tots els qui fem homilies hauríem d’aprendre del papa Francesc per la concisió i la senzillesa de les seves homilies, perquè són curtes, perquè tracten de temes d’actualitat i perquè s’entén tot el que el diu.
Tant de bo els mossens fem cas del que ens diu el papa i del que escrivia el P. Bernabé Dalmau, per així, sense avorrir els fidels ni abusar de la seva paciència, comentem l’Evangeli amb homilies curtes i instructives.
