La setmana passada, després d’un procés de negociació llarg i intens, el Ple del Parlament del Catalunya va aprovar els Pressupostos de la Generalitat per l’any 2023.
No ha estat un camí fàcil, però si un camí de responsabilitat i compromís per una política útil, per dotar a Catalunya de l’instrument necessari per avançar en polítiques públiques de Salut, d’Ensenyament, de Drets Socials, de promoció econòmica, d’infraestructures.
Un pressupost de més de 41.000 milions d’euros, que ara haurà d’executar i gestionar un govern en minoria, un govern feble, que ha anat perdent suports des de la investidura del President Aragonès, ara fa tot just dos anys.
Al voltant dels pressupostos han sorgit un seguit de debats que tot i no formar part de la negociació s’han anat barrejant potser per diluir el mateix acord i evitar-se critiques de certs sectors.
Un d’aquests debats és el que s’ha generat al voltant de la Renda Bàsica Universal. El primer que cal deixar clar és que mai va formar part de la negociació de la llei de pressupostos amb el Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar i que el Govern va deixar la porta oberta a incorporar aquesta partida a través de la Llei d’Acompanyament que no era part de la negociació, que va quantificar en 40 milions d’euros.
També com a prèvia crec que val la pena explicar que no existeix en aquest moment majoria parlamentària suficient per fer-ho efectiu. Fa un temps ja es va retirar del Ple una Moció sobre la Renda Bàsica que va haver de ser retirada pel seus promotors, el Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana.
La Renda Bàsica Universal, o el que és el mateix, assegurar una renda mínima bàsica per cada ciutadà, és un debat obert. Amb molts pros i contres. I que cal analitzar molt bé pels costos socials i econòmics.
Tot i que no hi ha a hores d’ara una anàlisi sobre els costos d’aplicació d’una mesura d’aquestes característiques, es calcula que podria ser d’uns 50.000 o 60.000 milions d’euros. El que es tant com dir que caldria doblar el pressupost actual de la Generalitat de Catalunya.
Cap dels països o ciutats que ha fet proves pilot de Rendes Bàsiques l’han aplicat: ni Finlàndia (2017-2018), ni Alemanya (2021), ni el Canadà (2018-2019), ni Brasil, ni Kènia, ni Stockton (EUA). En la majoria dels casos, perquè el cost és molt elevat i perquè han tingut pocs efectes en el mercat laboral i en la reducció de la desigualtat.
Té sentit i és factible fer una Renda Bàsica Universal incondicional i universal només a Catalunya? Creiem que no. Diversos estudis indiquen les conseqüències inflacionàries que podria produir una mesura com aquesta, tant en el preu dels productes com en l’increment dels preus de l’habitatge o dels lloguers.
Per altra banda, existeix una dificultat important en la compatibilitat de la Renda Bàsica Universal amb prestacions contributives d’àmbit estatal, com l’atur, la jubilació o la dependència.
Sincerament, destinar aquest any 2023 40 milions d’euros no sembla el més adient on les dificultats econòmiques derivades de la pandèmia i de la guerra a Ucraïna són ben presents entre la ciutadania.
Cal continuar aplicant, estenent i millorant les polítiques de garantia de rendes – Ingrés Mínim Vital i Renda Garantida de Ciutadania – existents, en la línia d’altres països europeus. S’han de reduir els condicionants per arribar a molt més del 23% de les persones en risc de pobresa que avui en reben. La reducció de condicions pot incrementar aquest percentatge fins el 70% de la població en risc de pobresa.
Hem apostat per destinar el màxim de recursos possibles a portar a terme polítiques efectives que ajudin a reduir les desigualtats i millorar el nostre sistema de prestacions i serveis perquè ningú quedi enrere.
Ha estat un bon acord de pressupostos que no es pot desvirtuar en debats estèrils i allunyats de les possibilitats.
Assumpta Escarp
