La imatge correspon a una llagosta que es va quedar refugiada al meu jersei que tampoc podia respirar. Cosa insòlita perquè quan veuen gossos juganers salten i volen llargues distàncies que no les poden pas atrapar.
*Historial*
Bon dia,
En referència a la seva consulta del passat divendres 24/03/2023, cap a les 15 h, sobre una pudor molt forta com a cremat al costat d’un bosquet on estava passejant amb els gossos, en aquesta policia no en tenim coneixement.
El fet que vostè indica que va passar un cotxe de la policia i li va indicar de no veure aigua, així com que el bosquet que hi ha després dels camps del pg. Colom no és terme de Cardedeu, ens fa pensar que això va passar per la zona del bosc de la Font del Viver, que es troba al costat del polígon industrial A7 LLINARS PARK, conegut també com a polígon Mogent, de Llinars del Vallès.
Li adjunto el telèfon de la policia local de Llinars del Vallès per a fer la consulta. És el número 93 841 20 62. El seu correu electrònic és
Atentament,
Policia de Proximitat
Àrea de Proximitat i Medi Ambient | Policia de Cardedeu
Can Borràs | Av. Àngel Guimerà, 126 | 08440 Cardedeu
Ajuntament de Cardedeu
Tel. 93 844 41 41
Fax. 93871 23 82
Correu electrònic:
*Contesta de Rosa Maria Pascual Sellent*
Moltes gràcies, als agents que tan atentament em van escoltar, tant a mi com a la Carme Cinca que ahir venia amb mi a fer declaracions a la Policía de Cardede. Ella va explicar que va ser arribar amb tren cap a les quatre de la tarda de Barcelona amb la seva amiga Pilar Fortuny a l’estació de Cardedeu i de seguida els va ofendre aquesta pudor a insecticides i com a fòsfor.
     La mateixa mala olor que es queixava la gent que passejava aquesta hora per la part de Cardedeu que passa prop de la via i paral·lelament en direcció a l’escola de nens el Turó. I es va estendre cap avall cara la torre del Moro, prop d’un bosquet de pins nou amb molts caus de conills on jo em vaig haver de recolzar al marge amb el gos vellet que tampoc podia respirar bé. Com va poder un senyor que també s’ofegava em va acompanyar cap el carrer Colom i allà va ser on deia gent coneguda del torrent LLibre que va veure la policia de Cardedeu resseguir el torrent LLibre llera amunt i avall.

    Una volta que faig amb menys de tres quart d’hora n’havia durat més de dues. Ara torno a preguntar: D”on venia aquests pudor? I suplico que vosaltres sigueu els que us comuniqueu amb els agents de Llinars i em contesteu.
    Gràcies a Deu l’estèrnum em fa menys mal i el dolor segurament és per l’esforç d’agafar aire…a mi m’afecten molt els insecticides des que em van embolitzar part d’un pulmó. Però això mai m’havia passat a l’aire lliure només tirant mata mosques a casa. I per això de seguida tanco l’habitació quan per necessitat ho he de fer.
    El temps és just vint-i-quatre hores diàries per tothom. Com les gasti és de la seva responsabilitat. Sort que al món hi ha hagut sempre més bona gent que malefactors. Diria que per llei hauria de ser cosa vostra trobar-los.
Petons corals 🌹🌊 ia

Article anteriorLes coses clares!
Article següentQue la Pasqua ens porti serenitat
Rosa Maria Pascual Sellent és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable dels tallers d’escriptura com Tecamolsaires del Montseny i de presentacions i tertúlies literàries mensuals. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat Montseny Màgic, Montseny Eròtic i Montseny amb un Somriure. És autora de llibres per a aprendre matemàtiques divertides com la col·lecció “Pensem i comptem”, també per aprendre a llegir i escriure amb les Lletres Amagades i Letras con disfraz il·lustrats per ella mateixa. De contes infantils En Jordi i el drac amb pintures d’Antònia Molero, i d’un àlbum il·lustrat per per Aurembiaix Abadal titulat En Jordi va pel Món i que va ser obra premiada en el CCCB. De les novel·les curtes com Tardor Roja; Un mar de boires, Premi Jalpí i Julià; de la col·lecció Bell-lloc i altres contes de mestres que conté El Racó dels desitjos que és una peça teatral representada en alguns a sales del Vallès i Barcelona. De les novel·les històriques inspirades en l’autobiografia: On vas, Irina?, editada en català, castellà Adónde vas, Irina? i anglès Where are you going, Irina? i finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. De La Mestra amb un somriure als llavis, premi memòria popular de La Roca Romà Planas i Miró. I del poemari Si Condicional editat durant la pandèmia i amb dibuixos de l’Aurembiaix Abadal.