Lluís Albert i Rivas (1923-2021), compositor, músic, musicòleg, referent sardanista i nebot de Caterina Albert (Víctor Català), nasqué a Barcelona el 14 de juny d’ara fa cent anys, per bé que al llarg de tota la seva vida estigué molt vinculat amb l’Escala (Alt Empordà).
Hi ha persones que, tot just conèixer-les, ja et desperten afecte, complicitat i simpatia. Això és el que ens succeí amb Lluís Albert el 13 de juny de 2002, el dia de la presentació a Girona del llibre La sardana. Impressions i vivències. Selecció de textos (Edicions el Mèdol), de Lluís Subirana.
L’aprofundiment en la seva obra, les trobades posteriors i el llibre Lluís Albert, un home apassionat (GISC), l’excel·lent biografia que li dedicà Joan Domènech i Moner, ens feren acréixer la nostra admiració vers la seva personalitat immensa, la seva obra i l’abast del seu llegat artístic.
Com a músic, cultivà moltíssims camps d’aquest art: ens ho demostren els estudis que rebé, la condició d’intèrpret dels instruments més característics de la cobla, el fet que fos la primera persona a obtenir el diploma de mestre de composició, les responsabilitats que assumí com a professor de l’Escola Laietània de Barcelona i com a director de l’Orquestra de Cambra de Girona, els llibres publicats i les col·laboracions en mitjans diversos… i la tasca com a compositor: autor de gairebé un centenar de sardanes, també conreà l’adaptació de música clàssica, l’harmonització de ballets per a esbarts dansaires, la música religiosa, peces per a corals i orquestres, etc.
Unes dades que no volem deixar d’esmentar: fou un defensor de la idea que la sardana s’ha de ballar sempre amb els braços amunt, qüestió que plasmà al llibre Contra la falsa sardana. La predilecció pels cànons sardanístics el dugué a descobrir, l’any 1955, les sardanes més antigues fins avui conegudes, aixoplugades en un manuscrit del segle XVIII a la Biblioteca de Catalunya. Algunes de les seves peces més conegudes són Placidesa, Sortint del concert, creada després d’escoltar un concert de Beethoven i Us la devia. També dugué a terme una reconeguda tasca d’investigació i recerca històrica.
En qualitat de familiar de Caterina Albert, esdevingué un gran estudiós de la seva obra, de la qual fou curador i conjugà, amb aptitud i entusiasme, els verbs arxivar, catalogar, ordenar… Dit d’una altra manera, la tasca duta a terme fou ingent. Així mateix fou el fundador del Museu-Arxiu Víctor Català, al Clos del Pastor. Visqué amb goig i plenitud l’Any commemoratiu que, l’any 2016, la Generalitat de Catalunya dedicà a la gran escriptora empordanesa.
El polític i escriptor Josep M. Salvatella el definí d’una manera genial: «Els qui som, o ens sentim, fills d’empordanesa pàtria, pescadors de fortuna pels esculls de la Mediterrània, voldríem ser, tots, com el mestre Lluís Albert: de seda per fora i de foc per dintre. Perquè en aquest home de posat respectuós, educat, dialogant, amb un alt sentit de la dignitat, s’amaguen, soterrades, unes grans passions: passió per la música, per la sardana, passió per Víctor Català, pel seu país i la seva gent».
Lluís Albert estimava el país en gran manera. El portava a dintre. En una entrevista, li preguntaren si li esqueia la següent definició: “un músic català”. Ell respongué que calia canviar-ne l’ordre: “un català músic”. El mes de setembre, en el context de la Festa Major de l’Escala, se li farà un ben merescut homenatge. Nosaltres proposem que també se li’n faci un a nivell nacional.
Un record ple d’afecte i d’agraïment, benvolgut Lluís!
