Fa unes setmanes va sortir el llibre Perseguida por el amor. Doroty Day. Autobiografia novelada, de l’editorial Mensajero, una obra d’Isabel Gómez-Acebo que descriu la vida de Day, una dona anarquista, pacifista, anticapitalista i cristiana, compromesa amb la lluita no violenta i amb la defensa dels pobres i dels exclosos.
Dorothy Day va néixer a Brooklyn, que era aleshores un municipi a prop de Nova York, el 8 de novembre de 1897. Day pertanyia a una família episcopaliana de classe mitjana. Son pare, periodista esportiu, era un home conservador, i sa mare era mestressa. i a més de Dorothy, tingueren tres fills i una filla. El 1916 la família es va traslladar a Chicago, on Dorothy descobrí una realitat de misèria i de conflictes.
Durant la seva adolescència Dorothy s’allunyà de l’Església perquè, com ella mateixa digué més tard, «no vaig vore mai ningú treure’s l’abric per donar-lo a un pobre. No vaig vore mai ningú fer un dinar i convidar el cec i el paralític». Va ser atea fins els vint i tants anys. Membre del Partit Socialista d’Amèrica, es va convertir en una activista dels drets humans. Va tindre diverses parelles, sense casar-se, amb una de les quals va quedar embarassada i acabà avortant. Finalment es va cassar amb Foster Butterman de qui es va separar un any més tard.
Una crisi personal portà Dorothy a recobrar la fe, recordant que el profeta de Natzaret sempre s’havia fet càrrec dels pobres i dels exclosos. La seva vida canvià radicalment. Veient que als EEUU l’Església catòlica era l’Església que acollia la classe obrera, els pobres i els immigrants, Day reconegué que aquell era el seu lloc. El 1926, embarassada de nou, aquesta vegada no va avortar, i el 4 de març d’aquell any tingué la criatura, convertint-se en mare soltera. Va decidir batejar la nena, Tamar Teresa, i batejar-se ella també, entrant així a formar part de l’Església catòlica. I és que Dorothy Day va reconèixer Jesús present en els més pobres i marginats de la societat. Si abans de la seva conversió havia viscut d’una manera que ella, anys després, considerà buida, ara com a cristiana, anava descobrint el sentit de la seva vida.
La crisi social i econòmica de 1929, que va portar el caos econòmic als EEUU amb milions de persones enfonsades en la pobresa i en l’atur, va motivar Dorothy Day a fundar el Moviment del Treballador Catòlic, una xarxa de més de 2.000 llars i granges per acollir els transeünts i els pobres de tota la geografia americana. Així donava una resposta eclesial a la situació tan difícil que vivia la societat dels EEUU. I és que Day no va separar mai l’experiència de Déu del seu compromís polític i social per la justícia. Per això representà el cor i la consciència d’esquerres del catolicisme americà. A més, per mantindre la seua llibertat, no va acceptar mai subvencions per a la seua obra social.
El dia de la Immaculada de 1932, Dorothy participà en una marxa contra la fam —el flagell que assotava els EEUU després del crac de 1929— organitzada pels comunistes. Dorothy entrà en la basílica nacional de Washington i demanà a la Mare de Déu un signe concret per lluitar pels valors socials. Quan arribà a casa seva l’esperava Pierre Maurin, un francès que havia llegit els articles de Day i que volia fundar un diari per als obrers, seguint l’ensenyament de l’Església i, concretament, l’encíclica Rerum Novarum del papa Lleó XIII. Així, el 1933, Day i Maurin van fundar El Treballador Catòlic, un diari que denuncià les injustícies que neixen del capitalisme. D’aquesta manera, amb la seua veu, Day va alçar la bandera de la defensa dels pobres i dels exclosos en el país més ric del món. Unint els valors cristians i polítics, donà menjar i acolliment a milers d’aturats que havien perdut la feina.
Oblata benedictina des de 1955, Dorothy venerava el valors monàstics, com la comunitat, el treball, l’hospitalitat i la pau. Va ser una cristiana conseqüent i coherent amb la seva fe, va defensar els drets de les dones, dels pobres i dels exclosos pel seu compromís com a deixebla de Jesús de Natzaret. Va ser empresonada diverses vegades per defensar el pacifisme i els drets dels més pobres de la societat. El moviment creat per ella encoratjà la ciutadania a la desobediència civil i, amb valentia, va denunciar la guerra del Vietnam. Dona feminista, va conèixer la presó ja el 1917 per haver participat en una manifestació defensant el dret de vot de les dones. I el 1959, quan tenia 62 anys, fou empresonada de nou per haver estat en una manifestació pacifista.
Dorothy Day va morir el 29 de novembre de 1980 després d’una vida de pobresa voluntària. Va treballar per la justícia social amb el seu compromís amb la vida i la lluita dels exclosos. El seu radical cristianisme i la seva coherència donaren sentit a la seva vida de lluita contra l’opressió de les minories i a favor de la pau. Encara avui, Day és un referent per als qui apostem per la justícia i un exemple per als qui volem canviar la imatge de l’Església.
No és gens estrany que en el seu discurs al Congrés dels EEUU del 24 de setembre de 2015, el papa Francesc cités quatre americans com a models de vida: Abraham Lincoln, Martin Luther King, Thomas Merton i Dorothy Day, ja que aquests personatges històrics «apostaren amb el seu treball, abnegació i fins i tot amb la seva sang, per forjar un futur millor».
El 1996, el papa Joan Pau II va declarar-la Serventa de Déu, i el març de l’any 2000, l’Arxidiòcesi de Nova York inicià el procés per la seva canonització.
