Veig a la gent molt preocupada perquè els resultats de l’informe PISA no són els esperats i sembla que ens hem de posar urgentment les piles perquè aquesta grandíssima desgràcia no es torni a repetir mai més!
Fa un parell de dies va sortir la catastròfica notícia de les terribles qualificacions que els alumnes d’ESO van obtenir en famós informe PISA. Un informe que, segons diuen, serveix per avaluar de manera sistemàtica el que els nois i noies de 15 i 16 anys són capaços de saber quan finalitzen l’ESO.
No dic que l’informe no estigui ben fet, però quan es fa recerca en ciències socials hi ha dos conceptes que no podem obviar si volem fer servir qualsevol instrument per mesurar, ja sigui, un test, una entrevista, un informe, etc. Primer que sigui fiable, és a dir que mesuri bé. I segon que sigui vàlid, és a dir que mesuri allò que vol mesurar. Per exemple, un termòmetre és fiable si mesura bé la temperatura i és vàlid si el que realment volem mesurar és temperatura, perquè si el que volem saber és la densitat de l’aire el termòmetre continuarà sent fiable, però no sara vàlid.
L’informe PISA és fiable si mesura bé el que saben els estudiants quan acaben l’ESO i és vàlid si sabem per a què ho estem mesurant.
No dubto gents ni mica que l’informe PISA és molt fiable, però per a què serveix? Entenc que si volem conèixer les competències no és per elaborar una llista per països i a veure quin guanya. Vull creure que aquestes dades serveixen per saber com aquestes competències són útils pel futur dels nois i les noies i pels països d’aquests nois i noies.
El primer estudi PISA es va fer l’any 2000, és dir els primers estudiants avaluats ja tenen més de trenta anys, per tant, no estaria malament fer el que en recerca es diu estudi longitudinal. Un estudi longitudinal investiga el mateix grup de persones d’una manera repetida al llarg del temps. Per exemple, per saber si fumar provoca càncer hem de saber la quantitat de tabac que fumen les persones i fer una comparativa al llarg dels anys per poder relacionar que les persones que més fumen són les que més càncer pateixen. És a dir, no mesuro quants cigarrets es fumen sinó que el que vull és saber si fumar més vol dir més risc de càncer. Podríem posar molts exemples, com exercici físic de petits i salut de grans, tipus de dieta de petits i colesterol de grans, etc.
Els països que van “guanyar” el primer informe PISA l’any 2020, avui, vint-i-tres anys després són més què? Més llestos, millors científics, més feliços, etc. O menys què? Menys pobres, menys atur, etc. I en quina mesura aquests més o menys el que sigui, és conseqüència de l’educació que van rebre a l’escola o també intervenen altres factors.
Per saber si l’informe PISA és vàlid o no, és necessari saber estadísticament de quina manera els resultats obtinguts pels nois i noies dels països són representatius de “el que sigui” anys més tard.
Per posar mesures que millorin realment l’educació, hem de saber que estem fent i on volem anar. Si no es fa, i l’únic que es vol és tenir més bones notes de secundària, no serà res més que un concurs per veure quin país té els nens més espavilats.
No sé si els responsables de l’informe ho sabem millor (jo no ho he trobat) però, si us plau!, això no és una cosa de “jo opino que” o “el que s’hauria de fer és més hores de matemàtiques” ni de les ximpleries que s’ha de llegir d’alguns mitjans, com “Espanya obté el seu pitjor resultat, però resisteix la patacada educativa global millor que el seu entorn” o “Catalunya es desploma i es posa al nivell d’Extremadura en Matemàtiques i per sota Canàries a Lectura“ Que sembla que estiguem parlant del festival de l’Eurovisió!
