“Un diari catòlic d’un país catòlic, del país de Ramon Llull i de Verdaguer. No tenia filiació política de cap mena… Calia des de la primera plana del primer dia, expressar ben clarament aquella alegre independència, aquella llibertat d’esperit amb què ens posàvem a la tasca periodística, tan humil com vulgueu, però definida i neta”. Petit extracte d’un article de Josep Maria Capdevila i Balanzó.
El 24 de maig de 1929, encara en dictadura, es publicava la primera capçalera de la història del diari El Matí. Unes pàgines que pretenien aportar un aire fresc i renovador al panorama periodístic. Apostant per la llibertat d’expressió i de crítica, atenent a les mancances i el menyspreu a les temàtiques més socials per part de la premsa imperant. Amb un marcat catalanisme humanista de tradició catòlica, naixia, de la mà d’il·lustres com en Josep Maria Capdevila i Balanzó i en Josep Maria Junoy, Enric Jardí i Joan Baptista Solervicenç, un rotatiu amb una vocació activista i social. I, malgrat que ideològicament no era republicà, el diari es va posar inequívocament al costat de la República de manera ben primerenca. Fins al punt que el 1934, la jerarquia catòlica va forçar l’expulsió del seu director Josep Maria Capdevila titllant-la d’excessivament progressista.
Poc després, d’aquest mateix nucli i amb d’altres homenots del moment –Josep Llimona, Joaquim Ruyra, Lluís Millet; Amadeu Vives, Miquel d’Esplugues– cristal·litzava la crida, paraigües sota el que s’aglutinaria l’embrió de la Democràcia Cristina catalana que acabaria fundant Unió Democràtica de Catalunya.
Amb la guerra, les col·lectivitzacions, incautacions va venir el tancament definitiu del Matí, i es posava un cadenat molt pesant a la llibertat d’expressió. S’acabava una etapa que havia marcat una època i se n’obria una de fam, exilis, repressió i incerteses.
No seria fins 73 anys després, ja en plena democràcia contemporània, concretament l’abril del 2009, que un manifest signat per una colla de prohoms, la majoria provinents de la Unió de Carrasco i Formiguera posava en marxa, de nou, aquella aventura. Aquesta vegada, però, amb nou i modern format, i també amb un nou nom: El Matí Digital. Naixia un mitjà obert i plural amb aires de canvi i s’incorporava a col.laboradors de diverses edats i diverses temàtiques. Deixaria de ser estrictament un diari d’informació tradicional per passar a esdevenir un bloc d’opinió variat, obert i transversal.
La batuta de la direcció d’aquest nou mitjà aniria a càrrec de Joan Capdevila i l’encàrrec de comandar El Matí aniria passant de mà en mà entre escriptors, periodistes i pensadors, posant-hi esforç i moltes hores i, en alguns casos, algun diner i tot.
Joan Safont, Andreu Pujol, Andreu González, Teresa Ciges i fins l’actual Marçal Llimona han mantingut viu i dinamitzat aquest petit gran espai de llibertat. Aquest nou El Matí, ha comptat amb una quantitat inaudita de col.laboradors de primer nivell, polítics, professors, literaris, artistes, i un llarg etcètera de representants de forces vives d’aquest país que han volgut dir-hi la seva i que han esdevingut el tronc central de la raó de ser d’aquesta capçalera. Ben probablement no n’hi ha cap altra en tots els Països Catalans que hagi comptat amb una plantilla -encara que sigui esporàdica- tan significada, de tant nivell i sobretot, de manera desinteressada.
A principis de juliol d’enguany, i gràcies a l’empeny i ganes tant de l’associació El Matí capitanejada per Josep Maria Huguet, com del seu director actual Marçal Llimona, es va fer la tercera gala d’entrega de premis d’aquest diari. Una gala que va presentar la periodista Cristina Puig, amenitzada pel crooner de Solsona Marc Anglarill i dirigida per Ester Guerrero.
Amb uns premiats de luxe, l’escriptora Marina Porras guardonada amb el premi Josep Maria Capdevila i l’historiador Borja de Riquer que va rebre la distinció Joan Sales de mans de Gemma Espinàs, filla de l’escriptor Josep Maria Espinàs.
En definitiva, una celebració d’alt voltatge intel·lectual i simbòlic, que va quedar rodona i que coincidia amb els 15 anys de la posada en marxa de la publicació en format digital per els hereus polítics de Carrasco i Formiguera.
Una gala que, va reunir entre el públic, entre d’altres il·lustres, a dos consellers de la Generalitat, Joan Ignasi Elena, Conseller d’Interior i Carles Campuzano, Conseller de Drets Socials. Tots dos, com són les coses, provinents d’espais polítics ben diferents, l’un del PSC i l’altre de Convergència i, ai las, amb punt de trobada al Govern republicà.
Es pot ben dir, doncs, que El Matí agermana i connecta com ben pocs i continua fent història. Llarga vida a El Matí i per molts anys més!
