Fa cinc anys vaig llegir l’article “El Gure Aita”, de Vicente Luis García Corres, sobre l’homenatge que l’Academia de Lengua Vasca, Euskaltzaindía i la Diòcesi de Bilbao havien fet als membres de la comissió encarregada de redactar en èuscar els textos litúrgics. Això em va recordar la Comissió Interdiocesana per als Textos Litúrgics en Llengua Vernacla, constituïda a València el 12 de novembre de 1973, que traduí els textos de la missa al valencià. Gràcies a aquella comissió, presidida pel P. Pere Riutort, va nàixer el Llibre del Poble de Déu, missal dominical i festiu, aprovat pels bisbes del País Valencià el 9 d’Octubre de 1974, fa 50 anys.
Desgraciadament, cap de les diòcesis valencianes encara no ha fet un homenatge públic als membres de la comissió que prepararen el Llibre del Poble de Déu. El documental “Déu també parla valencià”, emès per À Punt el 9 de setembre passat, ha servit per reivindicar el P. Riutort i el seu treball a favor de la litúrgia en valencià.
Els bisbes que aprovaren el Llibre del Poble de Déu eren l‘arquebisbe de València, José Mª García Lahiguera, i els auxiliars Jesús Pla Gandia i José Gea Escolano, bisbe d’Oriola-Alacant, Pablo Barrachina, i el de Sogorb Castelló, Josep Mª Cases Deordal. Tots cinc desitjaven que la implantació de la litúrgia en llengua vernacla a l’Església, portés «fruits de major unitat, de major comprensió i vivència de la Paraula de Déu», i declaraven aquesta obra «apta per als actes litúrgics fins a la publicació de les edicions cultuals valencianes».
Desgraciadament, tant el P. Riutort com els preveres valencians que utilitzaren aquests textos oficials van ser atacats i insultats per gent que no estimava el valencià i que només tenia com a objectiu castellanitzar, encara més, l’Església Valenciana. I el més greu de tot va ser que els bisbes que aprovaren eixos textos, a excepció de Josep Mª Cases Deordal, mai no van fer seu aquest missal.
Fa uns anys, davant la passivitat dels bisbes per presentar a la Conferència Episcopal Espanyola el Missal Romà en valencià, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua constituí una comissió per a traduir els textos litúrgics al valencià, uns textos que s’utilitzen en la missa que retransmet À Punt cada diumenge des de la parròquia de l’Assumpció de la Mare de Déu de Torrent. El Missal Romà traduït al valencià a ser entregat a l’arquebisbe de València perquè fora aprovat. Però eixe Missal, des de fa anys i més anys, dorm el son dels justos en algun calaix d’algun despatx del palau episcopal.
Cal recordar que un grup de preveres valencians escriví una carta a l’arquebisbe de València, amb data de 29 de juny de 2016, per demanar al cardenal Cañizares l’aprovació dels textos litúrgics en valencià. També fa falta recordar que més de 20000 valencians, el 1965 i fent-se ressò del Vaticà II, firmaren un document demanaven la introducció de la llengua vernacla a l’Església valenciana.
Al País Valencià hi ha altres comunitats lingüístiques que sí que veuen acollides i respectades les seues llengües. Així, per exemple, a la parròquia del barri valencià de Russafa se celebra una Eucaristia en xinés cada diumenge. Fins i tot la parròquia va editar un devocionari bilingüe castellà-xinés, no valencià-xinès!! Per la seua part, la parròquia de Santa Anna celebra una missa setmanal en portuguès per als catòlics portuguesos i brasilers. La parròquia dels Sants Joans celebra misses en italià els dissabtes per la vesprada. I en Sant Joan de l’Hospital, se celebra la missa en anglès. Finalment, cada diumenge, la parròquia de la Mare de Déu del Roser celebra missa en polonès, i a l’antic convent de la Trinitat, la comunitat greco-catòlica la celebra en ucraïnès.
I mentrestant el valencià continua quedant-se a les portes dels temples, exclòs de la litúrgia. A les parròquies del País Valencià la majoria dels preveres continuen discriminant la llengua dels valencians. Cal recordar que el gran error de l’Església Valenciana després del Concili va ser passar del llatí al castellà, ja que l’arquebisbe Olaechea, considerava que la llengua de Cervantes era la llengua dels valencians, menyspreant per complet la llengua de Sant Vicent Ferrer.
L’arquebisbe de Trujillo i president de la Conferència Episcopal del Perú, Miguel Cabrejos., deia només fa uns dies que «l’Església està cridada a avançar en la inculturació de l’Evangeli en els diversos llocs i cultures». ¿Ho entenen això els capellans que exclouen de la litúrgia la nostra llengua? Fa uns anys, en unes declaracions a la Cope, l’arquebisbe valencià Antonio Cañizares deia que «se ha de evangelitzar la cultura». Però ¿quan inculturarem l’Evangeli? ¿quan serà una realitat que l’Evangeli puga proclamar-se en valencià, amb tota normalitat, de la mateixa manera que es proclama en coreà, en suahili o en xinès?
Recentment el Consell d’Europa ha fet un toc d’atenció a Espanya per la sentència del TSJC, que imposa un 25% de classes en castellà a l’escola, si una família ho demana. Què diria el Consell d’Europa si sabés que a la major part de les parròquies del País Valencia la litúrgia es fa en castellà, excloent la nostra llengua? També els bisbes valencians rebrien un toc d’atenció. I ben merescut! I això després de més de 50 anys de la clausura del Vaticà II. ¿No és hora ja que l’Església valenciana aplique la “Sacrosanctum Concilium” per fer realitat la Pentecosta a les esglésies del País Valencià?
