La incògnita sobre l’origen de Cristòfol Colom no es va resoldre el passat dia 12 d’octubre de 2024 en què RTVE va emetre el documental Colón ADN. Su verdadero origen. El documental pretenia descobrir-lo per al gran públic en base a un estudi genètic sobre les seves restes mortals i la dels seus familiars i descendents. Aquest estudi ha estat liderat pel catedràtic de Medecina Legal José Antonio Lorente, de la Universitat de Granada.
En els últims temps ha anat fent via la tesi que Colom no era genovès d’origen, tal com el presenta la història. Però s’havia d’explorar, trobar proves. Aquest treball d’investigació genètica, que ha durat vint anys per la seva gran complexitat, ha conclòs que «Colom era jueu de cultura, de religió, de nació i sobretot de cor». Així s’assegura en el documental fent-se ressò de la tesi de l’arquitecte Francesc Albardaner, vinculat al Centre d’Estudis Colombins. Albardaner també defensa l’opinió que Colom buscava obrir noves rutes per escapar de la persecució inquisitorial del regne hispànic i trobar un refugi segur per als jueus en diàspora.
Ara sí que potser podem estar una mica més segurs de la catalanitat de Cristòfor Colom, el descobridor d’Amèrica l’any 1492, el mateix any de l’expulsió dels jueus de la península ibèrica. I és que sovint les afirmacions es donen a través de les negacions, en aquest cas de la identitat de Colom descrita en el documental de manera elusiva com a «un jueu sefardí procedent de la costa mediterrània», «un jueu sefardí procedent de l’arc mediterrani», «un jueu sefardí possiblement procedent de València». Possiblement… tot per no atrevir-se a dir un jueu de parla catalana o, més greu encara per a les orelles de qui no ho vol sentir: possiblement un jueu català, o un jueu convers català. Si l’origen de Colom s’hagués demostrat valencià s’hauria afirmat sense complexos. La catalanofòbia hispànica pot arribar fins aquest extrem: al jueu sefardí (ibèric o hispànic, és el mateix) ja no se’l nega, al jueu català encara sí.
Aquests estudis científics, que deuen haver costat un dineral i potser com la mateixa empresa descobridora de les Índies americanes en part finançada per lobbies jueus, al final han hagut d’acudir a les tesis que Francesc Albardaner defensa fa anys.
Fem una mica d’història d’aquest estudiós de Colom que va iniciar la seva recerca arran d’haver trobat en una llibreria de vell un exemplar, publicat l’any 1927!, de Colom català, l’autor del qual era Luis Ulloa, un historiador peruà establert a Barcelona. Des del començament de les investigacions basades en l’ADN de Cristòfor Colom, el Centre d’Estudis Colombins ha donat suport a aquests treballs comandats pel doctor Lorente.
Francesc Albardaner és un dels fundadors del Centre d’Estudis Colombins*. Aquest centre d’estudis va ser creat l’any 1989 sota el paraigua d’Òmnium Cultural. L’any 1991 va iniciar la publicació d’un Butlletí dirigit per Joaquim Arenas. El redactor en cap era Eduard Tell, que tenia una biblioteca monumental. Tell em va encarregar el disseny del logo identificatiu del centre d’estudis, l’activitat del qual havia començat després d’un cicle de conferències, organitzat per Òmnium Cultural, sobre la possible catalanitat del descobridor Cristòfor Colom. Així va sorgir l’Agrupació «Pro Colom Català», que va aplegar una quarantena de persones. D’aquest nucli inicial d’experts, historiadors i gent de cultura interessats en el tema colombí va néixer el Centre d’Estudis Colombins amb el propòsit de treballar no només sobre els seus orígens sinó també sobre la personalitat del Descobridor, un dels personatges més importants de la història universal i del qual se’n sospitaven orígens catalans, o, si més no, de parla catalana, però s’havia d’estudiar i demostrar.
Respecte del documental tothom hi ha dit i hi dirà la seva, aquí també. Si els orígens de Colom, que es va moure en l’àmbit de la Corona d’Aragó i que amb la seva descoberta va canviar el curs de la història, haguessin estat gallecs, o portuguesos, o navarresos, o, millor encara, procedents de Castella, en aquest documental elaborat amb tanta aura de misteri, la notícia, proclamada amb bombos i platerets, s’hauria expandit als quatre vents en tots els mitjans de comunicació. Però només s’ha dit que Cristòfor Colom era un jueu sefardí (Sepharad és el nom hebreu donat a la península ibèrica, com ens va recordar Salvador Espriu en el seu llibre de poemes La pell de brau).
Ara: en els escrits d’aquest «jueu procedent de la costa, o de l’arc mediterrani», sembla que a través de la cal·ligrafia pròpia del lloc (en aquella època els estils cal·ligràfics no estaven unificats) s’hi denota un íntim caràcter català, com diuen els experts en lexicometria, encara que no se’n vulgui sentir a parlar, com així ha quedat demostrat en aquest documental que passarà a la història només per l’afirmació de Cristòfol Colom com a un «jueu sefardí procedent de la franja mediterrània de la península ibèrica» i no de la península itàlica, la qual cosa ja deu haver creat polèmica: als italians no els deu haver agradat gaire veure’s desposseïts del naixement de Colom a Gènova, com s’ha cregut fins ara. I que ho hagués dit el mateix almirall Colom, que tenia amics i protectors genovesos, tampoc no hauria d’estranyar gens si el que volia era guardar-se del rigor de la Inquisició. Per aquest motiu tenia tant d’interès científic aquesta investigació sobre l’ADN de Cristòfol Colom.
*Membres fundadors del Centre d’Estudis Colombins: Pere Català i Roca, Joaquim Arenas i Sampera, Miquel Porter i Moix, Francesc Albardaner, Nito Verdera, Miquel Manubens i Charles J. Merill.
