Títol: Les bicicletes i els dies
Autor: Jordi Romeu Rovira
Editorial: Eumo Editorial
Lloc i any d’edició: Vic, 2024
Pàgines: 217
Les bicicletes i els dies. Història, cultura i representació d’un artefacte revolucionari, és la darrera obra de l’historiador, periodista, llibreter i cinèfil, Jordi Romeu. Que amb aquest exercici literari ens torna a convidar a endinsar-nos en el seu món de saviesa, d’investigació, informació recopilada i interconnectada, amb el pretext, aquesta vegada, de la bicicleta.
En aquest llibre, com en El Calze (Editorial 3i4) i La mort del príncep (Pagès Editors), combina a la perfecció les seves diferents facetes. La d’historiador, que ens permet entendre la importància de l’artefacte en els esdeveniments polítics i socials des de finals dels segle XIX. El que comença essent un producte elitista i burgès acaba esdevenint un símbol del progrés, del canvi, de la industrialització, de la urbanització de la societat. Fins a l’actualitat que ha acabant essent un mitjà de transport interclassista, sinònim, al món occidental, d’hàbits saludables i sostenibles.
La de periodista, la seva escriptura desperta l’interès i la curiositat, la manera com endreça i connecta la informació, la tria i la capacitat de síntesi, i alhora que tot tingui un sentit i sigui suggeridor, possibilita que pugui explicar tantes anècdotes, situacions i referències en només 217 pàgines.
La de llibreter i cinèfil, tota l’obra està farcida de referències bibliogràfiques i filmogràfiques, on l’ús bicicleta ocupa un lloc especial (les trobareu indexades al final del llibre), i que la converteixen en un exercici de memòria i gaudi, i en una gran font d’inspiració de futures lectures i pel·lícules per mirar i remirar.
Un exercici literari i assagístic que ha merescut que guanyés el IV Premi d’Assaig Ricard Torrent Bertrana i l’edició del llibre per part d’EUMO Editorial. Que us recomano molt per entendre com la bici va donar ales a les dones, malgrat s’esgrimien raons morals i mèdiques per evitar-ho, de fet encara ara en alguns països tenen prohibit anar-hi. Va escurçar distàncies als obrers, a la pagesia, als infants, als adolescents. Per valorar el seu paper unificador d’entusiasmes esportius, tant d’espectadors com de practicants. O l’impacte de l’ús de la bicicleta en diferents pensadors i artistes i la seva importància en el fet creatiu. Qui no voldria bicicletejar una estona amb Casas, Delibes, Atxaga, Buzzati , Sôseki, Plath o Don Camillo, entre molts d’altres?
