L’amic Jané m’ha enviat unes “Tankes dels temps imprecisos“ que ha escrit fa poc i n’he fet una selecció (com sempre subjectiva ) pels lectors del MD. Altra vegada en Jané demostra amb aquests petits poemes la seva qualitat de gran poeta nostre i la profunda visió del món que ens envolta que ha sabut extreure de la seva llarga vida.
Pere Grau.
La pols dels vidres Les orenetes
joiosa d’entelar-los intenten fer reviure
es creu perenne amb els seus xiscles
ignora que l’espera aquella primavera
aquell drap implacable que va fugir per sempre
Les fulles seques Sense pensar-hi,
no poden fer-se càrrec esclau de la rutina,
de les idees deixo que passin
que evoquen quan les venta les hores incomptables
l’abrupta tramuntana dels dies que s’escapen
Per les finestres La meva agenda
de bat a bat obertes reflecteix l’alternança
entren i surten de la caiguda
els crits i les rialles de les fulles dels arbres
del temps que no té espera i els fulls del calendari
Si les banderes Quan el capvespre
cantades pel poeta les coses canviades
de nou onegen, ens vol fer veure
desistirem de l’ombra pensem que ja s’acosta
que diu que ens protegia la nit que tot ho amaga
La nit s’acosta A batzegades
acollint altra volta s’aprenen certes coses
l’etern dilema ben admirables
del fanal i l’estrella que els savis acadèmics
que es disputen les ombres fan veure que desdenyen.
