La contundent victòria de Donald Trump a les eleccions de 2024 ha sorprès tant estranys com propis. Mentre alguns celebren aquest resultat, moltes persones, especialment membres de minories, s’han vist commocionades per la victòria del magnat. Tot i que les enquestes no descartaven completament aquest escenari, el resultat final no era el més previsible. La campanya es va presentar com una lluita molt ajustada, i com és habitual, els drets de les dones i de les persones LGTB van estar al centre del debat.
Els drets en joc. Segons una enquesta del ThinkTank PRRI de març de 2024, el 68% dels votants considerava els drets LGTBIQ+ com un dels factors determinant a l’hora d’elegir candidat, i un 30% afirmava que només votaria aquells que compartissin la seva posició sobre aquest tema. Les posicions eren clares, mentre el Partit Republicà proposa retallar fons per a l’atenció sanitària de les persones Trans* i limitar-ne la participació en esports, els Demòcrates es van comprometre a aprovar l’Equality Act, una llei que hauria prohibit la discriminació per orientació sexual i identitat de gènere en àmbits com l’habitatge, la salut i l’accés als serveis públics.
Què podem esperar? Durant el seu primer mandat, Trump i la seva administració van revocar diverses proteccions per a les persones Trans*, incloent-hi la prohibició de participar en l’exèrcit, l’intent d’eliminar proteccions sanitàries i la restricció de l’accés a banys, vestuaris i presons segons la identitat de gènere. A la campanya de 2024, els missatges antitrans van ser un punt central, amb promeses de sancions contra metges i mestres que recolzessin la re-assignació de gènere. També es van atacar fortament els drets reproductius de les dones, especialment el dret a l’avortament. El seu company de fórmula, JD Vance, en un pòdcast ultra en plena campanya, va advocar per polítiques encara més restrictives, com ara el rebuig explícit al matrimoni igualitari.
El Partit Republicà, cada cop més canibalitzat per la facció més radical de Trump, està impulsant un canvi de rumb que pot afectar greument els drets LGTBIQ+ al país. Una de les principals promeses d’aquesta nova administració és augmentar la llibertat dels estats per legislar sobre qüestions com els drets LGTBIQ+, incloent-hi l’avortament, que quedaria totalment a les mans dels estats. Això podria generar una gran diversitat de lleis restrictives a escala local, ampliant així la marea neo-conservadora que ja s’està impulsant als Estats Units. Aquesta descentralització en la presa de decisions podria fer que els drets LGTBIQ+ es convertissin en una qüestió de “sort” depenent de l’estat en què visquis, amb el risc que més estats adoptin legislacions restrictives per als drets de la comunitat LGTBIQ+, com ja s’ha vist en els referèndums per blindar el matrimoni igualitari en diversos estats de la federació o els drets reproductius.
La situació esgarrifa. En els darrers anys, hem vist l’aprovació de la llei “Don’t Say Gay” a Florida, que limita la discussió sobre la diversitat sexual als centres educatius. Aquesta mesura no només censura l’educació sobre sexualitat, sinó que també crea un ambient de silenci i invisibilització de les persones LGTBIQ+. En diversos llocs, també s’han produït prohibicions de Drag Shows en presència de menors, com a estratègia per a restringir la visibilitat de la cultura drag, una manifestació artística i de resistència dins de la comunitat LGTBIQ+. A més, les persones Trans* continuen enfrontant-se a greus dificultats en el sistema sanitari, amb l’accés a l’atenció de salut afirmativa de gènere restringit i poc recolzat per les polítiques federals. La falta de suport de la nova administració ha convertit la seva situació en un desafiament real, no només per a l’accés a la salut i el món laboral, sinó també per al reconeixement legal de la seva identitat de gènere.
La victòria de Trump es presenta, doncs, com una amenaça als avenços assolits durant les darreres dècades als Estats Units, amb possibles repercussions globals. Les polítiques nord-americanes sovint serveixen com a referència per a altres països, i aquesta deriva podria empitjorar la situació del col·lectiu LGTBIQ+ a escala mundial.
