«Un símbol anuncia una realitat superior mitjançant una d’inferior intel·ligible», escriu l’artista i investigador Jordi Casamajor (Sant Julià de Lòria, 1971) a Simbologia i pensament màgic al Pirineu (Anem editors). A través d’una imatge física, visible, el símbol evoca, suggereix un concepte abstracte més elevat: el símbol arriba on no arriben les paraules i el pensament racional. «El símbol anuncia un pla de coneixement diferent de l’evident racional», afirma en el seu assaig Jordi Casamajor.
Per la seva naturalesa feréstega i de comunicació difícil durant segles, el Pirineu ha estat un indret on s’ha guardat amb puresa una cosmovisió pròpia que s’expressa mitjançant la simbologia característica que trobem estudiada en aquest llibre d’imprescindible lectura per tota aquella persona encuriosida i interessada en aquestes manifestacions simbòliques i de pensament màgic que al llarg del temps han constituït tota una cultura d’arrel: la cultura pirinenca. En aquest cas, situada en la zona axial d’Andorra, Alt Urgell i la Cerdanya, però com diu Jordi Casamajor: «Molts dels elements presentats tenen un sentit similar al que es pot trobar a la resta del Pirineu i per extensió a la majoria de zones circumdants. Fins i tot, alguns dels símbols tenen un significat extensible a Europa i també universal».
Els símbols, que es generen en una zona determinada, viatgen amb els viatgers. Els símbols, fruit de voler explicar-se la realitat superior que de manera poètica, podríem dir, es capta a través de la sensibilitat i el pensament, formen part de l’inconscient col·lectiu de la humanitat. És per aquesta raó que alguns símbols són compartits, i podríem posar d’exemple la creu més enllà del significat religiós que té per als cristians. En la creu hi ha representats els quatre punts cardinals, i aquest és només un dels possibles significats, ja que per la seva pròpia naturalesa mitjancera entre la realitat concreta i l’abstracta el símbol conté molts sentits.
El llenguatge simbòlic, com deia Berkeley i recull Casamajor, «és el llenguatge que l’Esperit infinit parla als esperits finits». I amb aquesta premissa entrem en la consideració de la realitat en molts plans, des del més dens i material al més subtil i espiritual. És així, doncs, com en la visió d’una imatge simbòlica el pensament s’envola fins a la realitat del que no sabem, però intuïm. La característica del pensament simbòlic és que és obert: «Tots els símbols obren portes a la condició de no esforçar-se intel·lectualment, a no aferrar-se a definicions dogmàtiques. El símbol es revelarà en forma d’arquetip en l’inconscient», escriu Jordi Casamajor.
La repetició continuada en el temps «d’un mateix conjunt de símbols màgics i religiosos ha permès que aquest llegat històric, etnogràfic i espiritual s’hagi transformat en una iconografia popular que ens és força familiar». En efecte. Com s’observa en les fotografies que Jordi Casamajor incorpora en el seu estudi per il·lustrar les seves argumentacions, les imatges simbòliques sovint han passat a formar part de l’ornamentació, per exemple, de mobles, joies o fins i tot en el collar d’una ovella. Rosetes i rossasses: símbols solars que podem veure en les pintures al fresc d’una església o en l’art escultòric d’un capitell, ara les podem trobar també gravades en la fusta noble d’una calaixera o, fins i tot, en les marques dels formatges. Per aquest motiu determinades ornamentacions arriben a la vista d’una manera més profunda: més enllà de l’estètica evoquen una realitat més elevada en què el seu origen pagà i animista propi de les cultures pirinenques s’adiu perfectament a la iconografia generada pel cristianisme posterior. Aquests símbols solars el poble els tenia perfectament assimilats, de manera que el trànsit entre una cultura i l’altra es va fer d’una manera natural. És el cas, per exemple, de la roseta i el crismó (el símbol de Jesucrist) que es poden trobar pintats en una mateixa imatge com la que l’autor ha fotografiat a l’església d’Alinyà, Alt Urgell, i on s’observa la perfecta unió d’un símbol cristià amb un de pagà.
En un treball de recerca tan rigorós com entusiasta, Jordi Casamajor ofereix al lector interessat un estudi aprofundit de la cultura etnològica del Pirineu expressada a través de la simbologia i del pensament màgic: la manera com la gent pirinenca ha intentat explicar-se els fenòmens naturals i la forma d’intervenir-hi ja sigui amb precs, exvots o processons, per tal d’afavorir la subsistència humana sempre precària i vulnerable.
Som en un moment històric delicat, de gran crisi anihiladora de l’esperit que durant segles va fer créixer la cultura des de la més popular fins a la més sofisticada. El sistema de valors actual: materialista, mercantil i utilitari, pretén igualar el gust i aplanar les singularitats artístiques i de pensament. La barbàrie i la insensibilitat del capitalisme salvatge està pujant també a les muntanyes, ens podem ben dir. Llibres com Simbologia i pensament màgic al Pirineu, de Jordi Casamajor, són, però, una resposta valenta a la dissolució, ja que s’afirma en la memòria i en la voluntat de permanència. A través del seu treball, el seu autor manifesta amor i respecte per un llegat, per una cultura que amb la seva energia poderosa encomana màgia i tremolor d’ànima a través dels seus símbols més genuïns en els quals, repetim-ho, s’amaga, tal vegada per ser millor protegit, l’Esperit infinit que ens parla a nosaltres: éssers finits en aquest lloc i moment en el temps, però amb aquella espurna immaterial, divina, creiem alguns, que encén el cor i que permet, mitjançant la força espiritual del símbol, la connexió amb el que no sabem, però sentim.
