Nascut a València el 23 d’octubre de 1947, ordenat prevere el 1971 i Doctor en Teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, el bisbe Agustí Cortés és un home que parla amb la valentia dels profetes. Va ser Rector del Seminari de València i professor de la Facultat de Teologia. Bisbe de Sant Feliu de Llobregat des del 2004 fins el novembre passat, Agustí Cortés ha estat molt estimat, tant pels preveres com per les religioses i els laics. El ja bisbe emèrit de Sant Feliu, que és un home intel·ligent, bona persona i amb molt de sentit comú, passarà ara a viure a València.
Ben arrelat a la terra i a la gent que ha servit durant vint anys, en una interessant entrevista que li van fer ara fa tres anys, el bisbe Agustí deia que en aquest temps tan difícil que vivim és important «crear consciència, obrir camins possibles d’esperança perquè la gent siga protagonista». Alhora demanava que la persona siga cristià per conversió, la qual cosa exigeix construir «no una Església de batejats, sinó de batejats convertits veritablement a Jesucrist».
A més subratllava la importància que ha de tindre a l’Església el sentit ecològic del cristià i l’ecologia integral, en la línia de l’encíclica Laudato si del papa Francesc, per protegir el nostre planeta. I també va recordar el paper important del papa Pau VI durant l’etapa final del franquisme, col·laborant perquè s’implantara la democràcia a Espanya.
Però la part més sucosa de l’entrevista va ser quan, tot i l’immobilisme de molts bisbes espanyols durant l’etapa del cardenal Rouco al front de la CEE, i malgrat que alguns van declarar que Espanya era un bien moral, el bisbe Agustí reconeixia «el sa pluralisme d’opcions polítiques». Amb valentia, afirmava que «hi ha molts bons catalans que es troben contents amb l’estatut d’autonomia que tenim, i altres molts bons catalans que no hi estan contents».
En contraposició a la postura de molts bisbes espanyols que pràcticament defineixen com a dogma la unitat d’Espanya, el bisbe Agustí deia que personalment pots pensar el que vulgues i qualsevol opció, siga a favor o en contra de la independència o de l’autonomia, serà legítima. I encara anava més lluny: «mentre una persona puga recitar el credo i sentir-se bon cristià, si un està pensant en la independència i l’altre no, el bisbe no pot dir qui està més en l’Evangeli». I és que, com deia el P. Hilari Raguer, ser independentista no és cap pecat, ja que per a un cristià és tan legítim optar per la independència com ser partidari de la unitat de l’estat. Per això deia el bisbe Agustí en l’entrevista: «jo tinc molt clara l’obligació moral d’estimar Catalunya. És un dret i un deure de qualsevol cristià estimar el teu país i treballar per ell».
Amb aquesta entrevista, una vegada més, comprovàvem que el bisbe Agustí és un home assenyat, amb molt de sentit comú, i sensible a la realitat que hi ha a Catalunya. Un bisbe que pensa el que diu, que diu el que pensa i que fa el que ha pensat i ha dit.
El bisbe Agustí, sensible a la realitat del bisbat i de la seua gent, no era la primera vegada que parlava amb claredat. Així, amb el projecte de construir el complex Eurovegas en la diòcesi de Sant Feliu, denuncià aquest negoci degradant per a la persona humana, i assenyalà els perjudicis que ocasionaria a l’ecologia del terreny on es pretenia construir i denuncià també «els beneficis d’aquests negocis, dirigits a l’acumulació d’un capital que resta fora del lloc on s’ha treballat».
Crec que així haurien de ser tots els bisbes: hòmens de Déu i profetes de la veritat que, alhora que anuncien la Bona Nova del Regne, denuncien també la mentida i el frau, i tenen -com deia el bisbe màrtir Enrique Angelelli- «una oïda atenta a Déu i l’altra al poble».
Sense ser -evidentment- un bisbe independentista, Agustí Cortés no condemna l’independentisme, ja que creu en la pluralitat d’opcions pel que fa al futur de Catalunya. Com deia Sant Agustí, «en allò que és fonamental, unitat; en el que és opinable, llibertat, i en tot caritat». I no crec que la unitat d’Espanya siga un dogma en què els cristians hàgim de creure i defensar, sinó que és una qüestió opinable, i l’Església, o millor dit, la jerarquia, ha de saber respectar la decisió dels ciutadans pel que fa al futur de Catalunya.
En la seua nova etapa com a bisbe emèrit, ara a València, hem de donar gràcies a Déu pel ministeri episcopal del bisbe Agustí Cortés. De segur, la seua presència i la seua paraula, farà molt de bé a la diòcesi de València. El bisbe Agustí, que em va ordenar diaca a Montserrat el 8 de desembre de 2006, serà de gran ajuda a l’arquebisbe Enric Benavent, pel seu exemple i el seu testimoniatge.
Gràcies, bisbe Agustí pel seu servei episcopal, primer com a bisbe d’Eïvissa i després, durant vint anys, com a primer bisbe de Sant Feliu de Llobregat.
*Peu de foto: El bisbe Agustí imposant les mans al P. Bausset a Montserrat.
