Un any nou davant nostre. Darrere un tros de vida, un esbós d’universalitat que s’ha esfumat sense adonar-nos-en. Els records immortalitzen el passat que no tornarà, temps de fer balanç, de meditar, de transitar cap allò transcendent.
Començar el nou any ve acompanyat del punt d’inflexió, de mantenir la mirada obliqua en ambdues direccions i decidir, reflexionar, esmenar, o tan sols contemplar l’inabastable poder de la vida.
Any nou, vida nova és ja un dels clàssics recordatoris per aquest inici en el nou any, on tota mena d’influències culturals i socials ens empenyen a continuar, a no defallir, a explorar noves il·lusions i activitats edificants pel nostre cos i ànima.
Potser és un ritual, potser forma part d’aquest epíleg i origen que hem inventat anomenat temps, reflexió i autoanàlisi més enllà de tòpics i pressions socials, temps valuós que acaronem per engegar nous camins. La reflexió ens alerta que cal aprofundir en una introspectiva brúixola emocional, aquella escletxa callada i amagada que ens coneix, sap dels nostres pensaments, emocions i desitjos.
Gandhi va dir: “Sigues el canvi que vols veure al món”, amb una saviesa i transcendència sublim, poder exercitar aquest canvi des de nosaltres mateixos cap a l’exterior creant vincles nous i enfortint els que ja hem teixit com a individus socials.
Propòsits vitals, d’altres més mundans i concrets, però sempre adaptats a un mateix i amb la certesa de mantenir aquesta brúixola ben incandescent i alerta, afavorint propòsits i objectius raonables i exemplars.
Possiblement els propòsits de vida siguin un ancestral motiu per renéixer de les nostres pròpies cendres, però la vida és en realitat una utopia en cada instant, una incertesa que hem de convertir en fets reals.
Aquest canvi per extrapolar-lo al món és una paradoxa en si mateix; introspecció i reflexió per esdevenir innovació, evolució, transformació comú i vital; un nou any d’il·lusions i objectius, utopies que poden ser autèntiques, eleccions intel·ligents seguint la brúixola del nostre cor.
Tenir més temps per a un mateix o per la família, canviar de feina, estudiar o treballar en alguna cosa diferent, intentar ser millor persona i ser més amables amb els altres, deixar de fumar, cuidar-nos més, anar al gimnàs, aprendre un idioma nou… la llista és interminable amb molts tòpics i redundàncies populars.
És cert que som contínues lluites internes per millorar, inventant-nos vides noves, endreçant aquelles que han estat equivocades…i al capdavall, què ha estat equivocat sinó és tot una dura lluita d’esforços?
Aquesta energia estranya, gairebé màgica ens envaeix com un rellotge cada any amb una voluntat de connexió amb nosaltres mateixos i una emoció inusitada per trobar nous propòsits que ens omplin la vida d’altres camins, motivacions i recompenses i poder sentir que tot aquest món meravellós i inexplicable sí té un sentit.
Vivim temps d’incertesa, vida frenètica allà on ens movem: feina, temps lliure, activitats de lleure, viatjar… tot és veloç consumint experiències diverses, explorant noves emocions que potser al capdavall no hauran estat del tot plaents.
La filòsofa i escriptora russa Ayn Rand ens recorda: “No sacrifiquis mai les conviccions personals per les opinions o desitjos dels altres”. Fer el canvi que jo vull, no la que volen els altres, gaudint de les petites coses simples i quotidianes que em generen benestar.
Potser aquesta brúixola secreta ens xiuxiueja que un reinici personal amb petits plaers diaris, aquells que ni ens hi fixàvem, o aquell rumb que sembla tan lluny però que en realitat el tinc a la vora són els veritables propòsits a tenir en compte.
Convertir-nos en la persona que volem ser… tot un repte i el millor propòsit de vida.
