Fa pocs dies, el 25 de febrer, va fer cinc anys del primer cas de COVID confirmat a Catalunya.
Una epidèmia que va sacsejar el món sencer, que va afectar a 704 milions de persones al món, que va causar 21.000 morts a Catalunya i 7 milions al món. Tot i que l’Organització Mundial de la Salut estima que el nombre de persones que van perdre la vida, directa o indirectament pel COVID està al voltant dels 15 milions.
En tot el planeta l’esperança de vida va disminuir en 1,6 anys, per sort, en els darrers dos anys estem recuperant aquesta pèrdua.
Una epidèmia que va posar moltes coses en evidència, com que la globalització i l’externalització de la producció havia generat que molts països, a Europa, també aquí a casa nostra, no disposessim d’estocs de material sanitari, respiradors per exemple, ni de material de protecció del personal sanitari. I aconseguir-ho va ser causa de guerra comercial per aconseguir “avions” amb material des de Xina. Sense oblidar que algunes males persones se’n van enriquir.
Alguna cosa hem après, i s’ha posat fil a l’agulla, tant en producció com en disposar d’estocs.
Vam prendre consciència de la vulnerabilitat del nostre sistema de salut, i es van posar en marxa a Catalunya diverses iniciatives de consens entre experts sobre què calia fer un cop superada la pandèmia. Una de les mesures era reforçar el nostre sistema de salut pública – recordem que durant l’epidèmia tothom era epidemiòleg – però sembla que ha caigut, no del tot, en l’oblit i es vol millorar l’aportació pressupostària i reforçar l’Agència de Salut Pública. Veurem.
Però una de les tragèdies més grans de l’epidèmia es va registrar a les residències de gent gran. Hem de canviar el model, tota l’expertesa és coincident, en potenciar l’atenció domiciliaria, fomentar l’atenció integral i integrada, social i sanitària, i en formar i retribuir adequadament als professionals.
Alguna passa es va fent, però insuficient i molt lenta, més tenint en compte que l’envelliment de la població, és un dels grans reptes de futur dels sistemes sanitari i social.
I caldrà, per justícia, saber tota la veritat de com van ser tractades les persones grans.
No vam saber acompanyar a la mort, només cal recordar l’informe del Comité de Bioètica de Catalunya que va fer sobre l’atenció social i sanitària durant el COVID.
Moltes propostes d’experts per millorar les mancances del sistema de salut basat en l’evidència científica, i amb anàlisi de les dades i els fets. Moltes propostes que han anat caient en l’ordre de prioritats. I en un entorn mundial que no ajuda, i dona ales a posicions ultra lliberals i negacionistes.
L’epidèmia va ser una catàstrofe que va afectar a tot el planeta i la prioritat per molts governs, però especialment a Europa, va ser superar la pandèmia i els seus efectes. Es van destinar molts milions d’euros a aquesta fi.
Una col·laboració sense precedents, entre científics, països, sector públic i privat va fer possible la vacunació. Cap fita com aquesta va posar més en evidència la capacitat i la bondat de la cooperació per assolir i superar grans reptes.
Ens va demostrar el que ja sabíem que és la interrelació entre la Salut Humana, l’animal i l’ambiental. El que en diem One Health, salut planetària. Aquesta mateixa setmana hem vist l’aparició d’un brot de virus hemorràgic a Àfrica, sembla transmès per un ratpenat.
Per això es tan dolorós, veure com estant guanyant al món, des d’EEUU a casa nostra, posicions, antivacunes, teories de la conspiració i tot tipus de decisions que posen en perill la salut mundial.
Les mesures de Trump, de retirar el MediCare, de retirar-se, junt amb Argentina de l’Organització Mundial de la Salut, amb tot el que això comporta de pèrdua d’informació i de fons per poder treballar.
EEUU ha suspès el finançament de programes com la polio, el VIH, la malària i l’alimentació a tot el món. Ho explicava Stephanie Nolem al The New York Times:
“Una onada de correus electrònics va arribar des del Departament d’Estat a camps de refugiats, clíniques, projectes de vacunació i organitzacions de tot el món dient: “este premio se cancela por conveniencia e interés del gobierno de Estados Unidos”. La gent morirà, va dir la Dra. Catherine Kyobutungui, directora executiva del Centre Africà d’Investigació sobre Població i Salut, però mai ho sabrem perquè també s’han retallat els programes per comptar els morts.”
O com la retirada dels acords de París sobre el Medi Ambient. Trump marca el pas i el seguidisme es fa evident. Banalitzant les evidències i deshumanitzant a les víctimes.
I totes aquestes decisions d’aquesta extrema dreta que nega l’evidència de la salut global i que no ajuda a un futur on estem per tantes i tantes raons més exposats a riscos com la COVID-19.
On són els aprenentatges?
