El passat 12 de juliol de 2025 va morir a Palma l’editor Francesc Moll. Havia nascut l’any 1937. Les morts de persones estimades, admirades, respectades, es van succeint com les onades a la platja… El dol s’hi fa present per la pèrdua, però amb el temps el segueix una estela d’agraïment. Haver-los tingut a prop, haver-los tractat, haver après tantes coses de la seva trajectòria no fa més que engrandir la gràcia d’aquell dia, el primer, en què es va donar la coneixença.
Fill de l’insigne filòleg Francesc de Borja Moll i creador l’any 1934 de l’Editorial Moll, a l’home de Can Moll, com Francesc Moll era conegut i apreciat en l’entorn editorial mallorquí, el vaig conèixer en una trobada de caire literari que pels volts de l’any 2000 l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana va fer a Mallorca. M’havien convidat a participar en un dels actes: un recital de poesia que va tenir lloc en un indret tan emblemàtic com el puig de Randa, on la història diu que el gran Ramon Llull va rebre la il·luminació que el portaria a escriure l’Ars Magna.
En acabar l’acte poètic, Francesc Moll, que havia estat molt atent al recital, es va acostar i em va dir que els meus poemes li havien agradat. He de confessar que mai no em crec els elogis, tan sovint més deutors de la representació social que no pas de la sinceritat. Però alguns sí que me’ls crec quan es donen algunes circumstàncies. A Francesc Moll el vaig creure perquè vaig apreciar en el seu capteniment amable, discret i respectuós que no havia parlat per parlar (aviat comprovaria que era un home de paraules mesurades). Vaig creure Francesc Moll perquè vaig copsar les seves paraules a través de la mirada franca, sense doblecs, la mateixa mirada amb què somreia les vegades que ens vam retrobar a l’Espai Mallorca, a Barcelona.
Resultat d’aquella coneixença va ser la publicació a l’Editorial Moll, l’any 2001, del llibre de poemes Noviluni a Washington, en el qual em va acompanyar amb les seves il·lustracions la meva amiga d’origen mallorquí, la pintora Adelaida Murillo. En la mateixa col·lecció Raixa, quatre anys després, l’any 2005, vaig publicar Santuari grec, novament amb belles il·lustracions d’Adelaida Murillo. Ambdues experiències editorials em van portar a conèixer de més a prop l’ingent tasca editorial de Francesc Moll: la seva dedicació a la continuïtat de l’obra del seu pare: l’encara insuperable Diccionari Català-Valencià-Balear, que a casa consultem com si fos la Bíblia i mai no ens falla. Vaig admirar de cor la perseverant devoció i divulgació als quatre vents de la llengua catalana, que en la seva diversificació es va desplegar en la seva activitat cultural com a soci abanderat de l’Obra Cultural Balear, com a president del Gremi d’Editors de les Illes Balears (1993-2000), com a soci ben actiu de la Societat Arqueològica Lul·liana i també de l’Associació per a la Rehabilitació dels Centres Antics… No sé pas què més podia fer, Francesc Moll, per la llengua, la cultura i el patrimoni mallorquí… Sí que va fer: va ser un dels socis fundadors del Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB), cada dia més castigada per la desatenció i la depredació salvatge de la naturalesa a l’illa de Mallorca. Un home, doncs, amb un genuí esperit ecològic de la cultura i la natura mallorquina.
Francesc Moll es va jubilar l’any 2008, però va continuar donant un cop de mà al seu fill Antoni i a la seva neboda Susana, que es van posar al cap de l’empresa. L’Editorial Moll va tancar portes, però, l’any 2014 per causa d’una crisi de caire econòmic insalvable malgrat els esforços. Aquest fet va causar un gran dolor a Francesc Moll. Els temps ja havien començat a canviar per a les editorials de la seva mida, editorials artesanes del llibre i curoses amb el catàleg que és, com si diguéssim, el llibre que els bons editors van escrivint a través de les seves publicacions. Després del tancament, Francesc Moll va facilitar la creació de la Institució Francesc de Borja Moll per evitar la pèrdua de l’immens fons bibliogràfic i de tot el llegat cultural de l’Editorial Moll i, encara, va cedir el nom perquè es pogués crear una nova editorial que pogués succeir l’editorial fundada pel seu pare.
