Sembla que molt aviat les normes legals sobre l’ús del tabac canviaran a Catalunya. La llei antitabac ha passat pel Consell de Ministres i ha enfilat el camí cap al Congrés dels Diputats.
La legislació, si s’aprova, limitarà molt els espais on estarà permès fumar. Cada vegada més es restringirà a l’àmbit privat. Hi ha diverses raons per modificar la legislació. D’entre les principals, una és reduir el nombre de persones dependents, reduir el consum. Una altra és evitar la molèstia i el risc que representa el fum aliè a les persones no fumadores. També reduir la contaminació del medi. A hores d’ara, no conec cap moviment contra la llei o per treure-li incidència, però els espero.
Sobre les restriccions al tabac i substàncies relacionades, la Unió Europea va donar al 2014 unes directrius, però pocs estats les han adoptat totes. Han passat onze anys, algunes coses s’haurien de repensar a partir dels nous coneixements. Dins de les diferents normatives estan també aspectes relacionats amb l’ús de les cigarretes electròniques d’un sol ús i els dispositius inhaladors recarregables.
Jo em puc col·locar en els dos cantons de la polèmica: fumadors i no fumadors de cigarros i cigarretes. He estat una gran part de la meva vida un fumador empedreït, però ara ja fa anys que no el provo. No soc com molts dels exfumadors, que odien l’olor del tabac, a mi m’agrada, sempre que sigui bo i no una burilla cremant malament o alguns d’olor horrible. Amb tot, ni toco ni tornaré a tocar el tabac pels problemes evidents que comporta.
Sí que entenc que, com qualsevol altra olor o músiques o sorolls, són coses d’ús particular i ningú té perquè aguantar els vicis i plaers del veí, menys quan són nocius. És desagradable sentir com li arriba un WhatsApp a un desconegut o gairebé participar en una conversa telefònica del veí de l’autobús. Conceptualment, hem perdut el sentit del respecte als altres i ens creiem amb el dret d’importunar a la gent amb les nostres afeccions, els creiem còmplices.
A mi el projecte del govern espanyol em sembla, en línies generals, bo. Crec que encara que el fumador digui que no molesta en espais oberts, la realitat és que cal molta distància i depèn del vent que el fum no ens arribi. Només cal seure en una terrassa d’un bar o restaurant i rebre els efluvis fumants del veí. També és cert que hi ha olors de colònies o perfums que, si les porta algú d’una taula pròxima, poden desgraciar un bon dinar.
El fum del tabac és nociu per al fumador, però també per a qualsevol persona que inhali el fum, li molesti o no. Contra el que es pugui creure, el problema més gran per a la salut no és la nicotina. La nicotina genera addicció, però el gran risc per a la salut l’ocasionen altres components del tabac i del paper, moltes d’ells cancerígens.
A més, les cigarretes amb filtre són altament contaminants. Probablement, moltes persones ignoren que els filtres de les cigarretes són els residus més abundants a les costes de tot el món. Malauradament, els filtres són perillosos. Estan formats per un 95% d’acetat de cel·lulosa, del 2% al 4% d’una substància plastificant, que sol ser la triacetina, alguns additius i el paper que el recobreix.
L’acetat de cel·lulosa és un plàstic semibiològic. Encara que l’origen sigui una substància natural, la cel·lulosa, està modificada i es converteix en un plàstic i, com plàstic, no és biodegradable. Quan aparentment desapareix, el que fa és transformar-se en microplàstics i nanoplàstics que perduren segles. Així, encara que de vegades puguem sentir que els filtres es degraden en vint-i-cinc anys, el que passa és que amb vint-i-cinc anys els filtres s’han esmicolat i convertit en fragments cada vegada més petits i han alliberat les substàncies que portaven adherides, la nicotina i el quitrà, entre d’altres. L’únic que desapareix completament és el paper.
Pel que fa a les cigarretes electròniques, unes grans desconegudes. Hi ha un gran desconeixement sobre els problemes que poden comportar aquests dispositius i el seu ús per inhalar vapors, especialment sobre els adolescents, i, en general, sobre tota la població, si es fan servir sovint i de manera regular. El risc per a menors i embarassades és molt gran. Aquesta ignorància fa que es facin servir com si fossin innocus.
Avui ja se sap que l’escalfament de les substàncies que componen els líquids generadors de vapor, encara que no portin nicotina, són altament nocius i poden conduir a malalties pulmonars molts greus, com ara la bronquiolitis obliterant. Fa pocs dies, oncòlegs explicaven que cal preparar-se per als nous càncers pulmonars, que apareixeran en poc temps per culpa d’aquests dispositius. Els que ara els fan servir en són candidats. Probablement, no ho saben.
A més, la contaminació que generen, especialment les cigarretes electròniques d’un sol ús és enorme. Una cigarreta electrònica d’un sol ús equival, en temps de calades, a unes vint cigarretes convencionals. La cigarreta electrònica d’un sol ús deixa com a residu la carcassa de plàstic, que és molt més plàstic que vint filtres, aproximadament 4 g els filtres i uns 8 g la carcassa. A més, material electrònic, la bateria de liti i el líquid residual.
Vista la contaminació, la futura normativa espanyola, prohibirà la venda i subministrament de les cigarretes electròniques d’un sol ús amb una moratòria d’un any per exhaurir existències.
Les cigarretes electròniques recarregables no es prohibiran. Encara que són igualment nocives per la salut de l’individu que les fa servir, l’impacte ambiental és baix, ja que s’utilitza molt de temps i, probablement, no es llencin en la mateixa proporció a les escombraries que les d’un sol ús.
No deixa de ser interessant veure que fumar tabac o inhalar vapors de dispositius electrònics és igualment nociu per als pulmons i que les cigarretes electròniques d’un sol ús són pitjors per al medi que les clàssiques.
Ara, seria bo per a la salut del planeta i la netedat de l’entorn, abordar el problema dels filtres. Hi ha massa gent porca que llença les burilles a terra o la sorra de les platges. Feu el que pugueu per eliminar-les del medi, no ens podem refiar només de l’administració. Els polítics, tant d’esquerres com de dretes, generalment, són conservadors i actuen amb covardia.
