Valorem molt els esdeveniments i les personalitats que cada any —des del Departament de Cultura— són objecte de commemoració. Un dels homenatjats de l’edició d’enguany és el músic i compositor guixolenc Juli Garreta.
Visqué entre els anys 1875-1925. En aquell període de tombant de segle, Sant Feliu de Guíxols esdevingué una ciutat creativa, emprenedora, industrial… i oberta al món i a la cultura. Aquest entorn dinàmic afavorí clarament l’aparició d’una generació que excel·lí en diferents camps.
De tarannà inquiet, meticulós, observador, perspicaç, prudent, Garreta sabé conjuminar de manera plena sentiment de pertinença i mirada universal. Per un costat, menava una vida senzilla. Exercia de rellotger i feia vida de ciutat: estimava la població, els convilatans, el mar, els paisatges… Per l’altre, tenia una profunda admiració per grans compositors europeus: Beethoven, Chopin, Grieg, Mendelssohn, Mozart, Schumann, Wagner…
Tot i que visqué sempre a Sant Feliu, realitzà viatges per Europa en diferents moments: l’estiu de 1905 estigué unes setmanes a Múnic i a París. Tornà a la capital de França l’estiu de 1909 i, també, a la primavera de 1924, quan acompanyà Pau Casals i la seva orquestra a les olimpíades que s’hi celebraven.
Com a compositor de sardanes, en compongué seixanta-vuit. «Juny» és una de les més conegudes i populars però la seva música ens condueix cap a altres camps. Joaquim Rabaseda, el comissari de l’Any Commemoratiu, en una entrevista feta temps enrere en aquesta mateixa publicació, feia referència al fet que Garreta investigava la forma i l’escriptura musical, tant quan componia música de cambra o simfònica, com quan feia una sardana i, també, que després d’estrenar la primera composició simfònica a Barcelona l’octubre de 1907, prioritzà l’escriptura de música de cambra i d’obres musicals.
Garreta esdevingué un músic genial, un adjectiu merescut que ve avalat per la qualitat de la seva obra, els premis obtinguts, els homenatges rebuts i els reconeixements de grans personalitats del món de la música, com el Dr. Albert Schweitzer, Ígor Strawinsky… i Pau Casals. Només la seva mort prematura, als cinquanta anys, aturà una carrera del tot ascendent.
El músic ganxó pertanyia a una generació de creadors que, abans que res, eren artistes. Artistes «glocals» (amb esperit global, sense perdre l’essència local). Llur aportació a la nostra cultura fou —és— molt destacable i els anys commemoratius ajuden molt a aprofundir en la seva vida i obra.
