Altra vegada l’Albert Jané torna a sorprendre’ns, amb uns esplendids rodolins on es barregen la clement crítica a la gent, el fi humor que sempre l’ha caracteritzat, i -també altra vegada- el seu vast domini de la nostra llengua. Ell els titula: „Vet aquí cent rodolins, ben escandits i ben fins“. I tant com ho són de fins!. Confio que els lectors del Matí Digital hi fruiran tant com jo quan els he llegit. Pere Grau
Quan et domina la mandra / ni vols marxar ni romandre.
No em canso mai d’estimar-te / li dius el mart a la marta.
El llençol va amb ce trencada / però no pas la flassada.
Qui quan ha de parlar calla / és que té cua de palla.
Qui navega sense nord / no arriba mai a bon port.
Tot un dia sense sol / exagera qui se’n dol.
El camí del menjador / no coneix aturador.
Aquella noia tan maca / potser et ve per la butxaca.
Tant si soc pobre com ric / quan és cas de riure ric.
S’esborren de la memòria / les fetes amb poca glòria.
Platònic o bé socràtic / no et priva de ser prostàtic.
Cercant una cosa nova / n’ha fet una com un cove.
Després d’una nit de copes / res millor que un plat de sopes.
Si volies fer drecera / no miris mai cap enrere.
Viure sense ser ben lliure / no es pot dir que sigui viure.
L’angoixa existencial / l’esborra el mal de queixal.
Sempre hi ha qui s’equivoca / sense fer servir la boca.
No me n’abstinc per poruc, / me n’abstinc perquè no puc.
Després de llegir el diari / no tens ganes de tornar-hi.
Si a la mà duen el lliri /no sabríem pas què dir-hi.
Tot aquell qui té paraula / es mereix un plat a taula.
Si abusem del menfotisme / provocarem algun cisma.
Els qui tenen molta traça /algun cop en tenen massa.
La balena de Jonàs / és un cas com un cabàs.
Que no es queixi aquell que es perd / si vol córrer pel desert.
El que té terra a l’Havana / pot ben ser que passi gana.
De la defensa a l’ofensa / hi ha més poc del que algí pensa.
Ara a l’holandès errant / neerlandès li diran.
Està avesada la mel / de ser la rima de la fel.
Capaç de traidoria / no s’està de dir bon dia.
