Participar no és només opinar: és aprendre a construir col·lectivament un futur comú. En els últims anys, hi ha hagut un augment d’experiències de participació ciutadana. Més enllà dels resultats concrets, què aprèn realment la ciutadania quan participa?
En primer lloc, aprèn a escoltar. La participació posa en contacte persones amb visions, interessos i experiències molt diverses.
També s’aprèn a deliberar i a decidir amb criteri. Les experiències participatives obliguen a informar-se, a contrastar dades i a valorar les conseqüències de les decisions. La ciutadania passa de ser espectadora a ser actora. Aquest canvi de rol fomenta una cultura política més madura i crítica, que ja no es conforma en votar cada quatre anys.
Una tercera lliçó és la corresponsabilitat. Quan una persona veu que la seva proposta tira endavant entén que les polítiques públiques no són només “de les administracions públiques”, sinó resultat d’una acció compartida. Participar genera sentit de pertinença i de comunitat.
La participació ciutadana també ensenya humilitat i paciència. No totes les propostes prosperen, no tots els debats són fàcils, i els resultats sovint triguen a arribar. Aquest aprenentatge del temps democràtic es basa en la priorització del procés per damunt de la immediatesa.
Finalment, la participació és també una escola d’esperança. Davant la desafecció política, ofereix la possibilitat de recuperar la confiança en el “nosaltres”. Cada assemblea, cada votació, cada debat ciutadà és una petita aula on s’ensenya a compartir responsabilitats i a imaginar col·lectivament el futur.
Participar, doncs, és aprendre a ser ciutadania informada, crítica i activa, construint entre totes les persones que formen part de la comunitat una democràcia més viva.
