Aquí teniu un extracte de les darreres divertides giragonses d’en Jané.
Al metro polità. Què veig? Una tòtila mirant el mòbil, una encantada mirant el mòbil, un idiota mirant el mòbil, un tros d’ase mirant el mòbil, una bleda mirant el mòbil,, un badoc mirant el mòbil, una estúpida mirant el mòbil, un nyèbit mirant el mòbil, un carallot d’en pampa mirant el mòbil, una favassa mirant el mòbil, un mussol mirant el mòbil, una mira’m i no em toquis mirant el mòbil, un ruc de set soles mirant el mòbil, un sac de mestall mirant el mòbil, un estaquirot mirant el mòbil, un gamarús mirant el mòbil, una neuròtica mirant el mòbil, una animalot mirant el mòbil, una miloca mirant el mòbil, un solípede mirant el mòbil, un babau mirant el mòbil, un extraterrestre mirant el mòbil, un baliga-balaga mirant el mòbil, una burra mirant el mòbil, un curt de gambals mirant el mòbil, un enze mirant el mòbil, un capsigrany mirant el mòbil, una òliba de campanar mirant el mòbil, una pepa de deu mirant el mòbil, un beneit del cabàs mirant el mòbil, un tros de no sé què li diria mirant el mòbil… Un poc fastiguejat, baixo. El professor Filibèrticus, em diu, bondadosament que m’ho he de prendre amb més filosofia. Té tota la raó del món. De fet, però, ja he baixat on havia de baixar.
***
Com que havia vist escrit d’Artagnan, aquell famós mosqueter del rei, i d’Alembert, que era un filòsof de nota, el senyor Demetri Duran va voler fer com ells, i, tot cofoi i satisfet, també escrivia D’emetri D’uran.
***
No tots els dies són avinents per a fer la revolució. Ui, que costa de trobar un dia que vagi bé a tothom! Evidentment, ni en dissabte ni en diumenge, aquests dies ni parlar-ne. I ja posats a fer, ni en dilluns, l’endemà de festa, ni en divendres, en què ja només es pensa en el cap de setmana. Bé, encara ens queden dimarts, dimecres i dijous. Sí, però que sigui un dia que no hi hagi futbol a la televisió. S’ha de pensar en tot.
***
Com que li agradaven molt els espaguetis, i a més, els sabia cuinar molt bé, li deien el rei dels espaguetis. Com que era un hortolà de primera i excel·lia principalment en el conreu dels enciams, li deien el rei dels enciams. Com que era un republicà de pedra picada, insubornable i ferotge, més republicà que tots els altres republicans, li deien el rei dels republicans.
***
Cadascú té el que té. Al Pallars estan molt cofois i satisfets de tenir Tremp i de tenir Sort. Pero també tenen Son, i no sé si això els fa gaire gràcia.
***
Segons la cèlebre profecia de la venerable mare Ràfols, hi hauria una guerra terrible i cruel, i després aquest país seria una bassa d’oli. Hi va haver un temps en què es comentava que en allò de la guerra l’havia ben encertada, però que l’oli no es veia per enlloc. Si la profecia la fes ara, la mare Ràfols segurament diria que el país seria una bassa d’oli d’oliva verge extra. Encara hi ha classes.
***
La inspiració se me n’ha anat a fer un volt de sorra. Hi té tot el dret, és clar. Però les quartilles, àvides, volen teca, teca, teca! I m’adreço a la censura, a la inspecció, al control, a la intervenció, fins i tot a la inquisició, perquè em vulguin donar un cop de mà…
***
La traició de Judes Iscariot va ser un detall purament ornamental, un cop d’efecte ideal pel guionista, perquè el gran relat fos més amè, més atractiu i colpidor. Aquella colla d’esbirros que van prendre el bon Jesús sabien molt bé qui era, el coneixien prou, i no tenien cap necessitat que un bes traïdorenc els l’identifiqués. I i l’autor d’aqeust bes va ser l’infeliç Iscariot és perquè el Gran Predeterminador ho havia decidit. Un o altre havia de ser. Prou que se’n dolia l’home. Devia dir: M’ha tocat de ballar amb la més lletja.
***
La bruixa i l’ordinador, se’n van de festa major, on la passen de primera tot ballant una havanera. Engoleixen molt de grat un bon got de rom cremat. I diuen amb alegria demà serà un altre dia.
