Quan pensem en un cor, ens venen al cap assajos, concerts, melodies i harmonies ben construïdes. Pensem en veus que s’entrellacen, en la feina de preparar un repertori i en l’emoció que es crea quan una cançó aconsegueix arribar al públic. Però, més enllà de la dimensió artística, cantar en grup també pot tenir efectes molt beneficiosos sobre la salut i el benestar.
Des de fa anys, la recerca científica mostra que participar en un cor no només és una activitat cultural o musical. Diversos estudis han observat que el cant coral s’associa a una millora de l’estat d’ànim, una reducció de l’estrès, un reforç de les relacions socials i una sensació de benestar més gran.
Un estudi publicat el mes d’abril d’aquest any pels investigadors Arla Good, Sean Gilmore i Frank A. Russo, de la Toronto Metropolitan University (Canadà), aporta noves evidències en aquesta direcció. La recerca es va proposar analitzar els efectes del cant coral en persones grans, tant en aquelles sense cap malaltia neurodegenerativa diagnosticada com en persones amb malaltia de Parkinson.
Per fer-ho, els investigadors van crear dos cors comunitaris que es reunien setmanalment durant dotze setmanes. Les sessions incloïen exercicis de respiració, escalfament vocal, cant i espais de convivència entre els participants. L’objectiu era estudiar l’impacte de l’activitat sobre diferents aspectes físics, emocionals i socials.
Els resultats van ser molt positius. Després de les sessions de cant, els participants explicaven que el seu estat d’ànim era millor. També es va observar una disminució dels nivells de cortisol, conegut com l’hormona de l’estrès. Aquesta reducció es va mesurar de manera objectiva mitjançant mostres de saliva recollides abans i després de les sessions.
A més, els beneficis no semblaven limitar-se al moment immediat de cantar. Amb el pas de les setmanes, molts participants mostraven una sensació creixent de pertinença al grup i un manteniment dels efectes positius sobre el seu benestar emocional.
Una de les conclusions més interessants és que no cal ser un gran cantant per obtenir aquests beneficis. Les persones que consideraven que no sabien afinar o que mai no havien cantat en un cor van experimentar millores similars a les dels participants que es consideraven bons cantaires. Això suggereix que els efectes positius no depenen tant de la qualitat de la veu com de l’experiència compartida de cantar amb altres persones.
Aquesta recerca aporta una dada especialment rellevant per a l’àmbit de la neurologia: les persones amb Parkinson es van beneficiar tant com les persones grans sense cap malaltia neurodegenerativa. A més, recerques anteriors també han observat una relació entre el cant i la millora de la parla, la respiració i alguns aspectes del moviment en persones amb Parkinson.
Segons els autors, aquests efectes podrien explicar-se per la combinació de diversos factors, com ara la respiració profunda, el control de la veu, la sincronització amb altres persones, el sentiment de pertinença al grup i les emocions positives que genera la música. Tots aquests factors actuen simultàniament i poden tenir un impacte favorable sobre la salut física i emocional.
Aquest estudi és encara modest i caldran noves investigacions amb grups més amplis per confirmar-ne els resultats. Tot i això, reforça una idea cada vegada més present en la literatura científica: cantar, i especialment cantar en grup, pot contribuir a millorar la salut, el benestar i la qualitat de vida. Tant aquesta recerca com estudis anteriors apunten que el cant coral pot esdevenir una intervenció no farmacològica de gran valor per a les persones amb Parkinson i, potencialment, per a altres col·lectius en què el benestar emocional i la connexió social siguin factors rellevants.
Els resultats d’aquest estudi donen suport científic a una realitat que moltes de les persones que participem en aquests cors ja coneixem per experiència pròpia: “cantar plegats ens ajuda a sentir-nos millor. Tant si convivim amb una malaltia neurodegenerativa com si no, i tant si tenim experiència musical com si no, cantar plegats és una font de benestar, de connexió i de qualitat de vida”.
Referència
Good A., Gilmore S. i Russo F.A. Biopsychosocial benefits of group singing in older adults with and without a neurodegenerative condition: a SingWell proof-of-concept study.
