A Josep Carner

L’Alba Loriz ens ajuda a mantenir viva la imatge del poeta Josep Carner i insisteix en les preguntes que es deuria fer, potser després d’escriure el poema Bèlgica on ens recita:
…m’agradaria fer-me vell
dins una ciutat amb uns soldats
no gaire de debò…
amb una visió personal del paisatge que li és més pròxim i en l’enyorança del paisatge absent:
…De molt, desert, de molt, dejú,
viuria enmig dels altres, un poc en cadascú.
Però ningú
no se’n podria témer en fent sa via.
Hom, per atzar, un vell jardí coneixeria,
ben a recer, de brollador ben clar,
amb peixos d’or que hi fan més alegria.
De mi dirien nens amb molles a la mà:
—És el senyor de cada dia.
L’abril de 1970, sentint ja el final de la seva vida, retorna amb la seva esposa Émilie Noulet a Catalunya en una visita breu, de dos mesos, amb una promesa mai complerta de donar-li el Premi d’Honror de les Lletres Catalanes… com molt bé llegírem amb els Tecamolsaires i presentàrem l’obra Retorn del Carles Casajuana.. I així mateix mor pocs dies després de retornar a Brussel•les, per reafirmar que sempre es retorna a un lloc que ja no existeix.

a Josep Carner

Irònic flâneur
de la nit genovesa.
—Què busques?
Amagat en versos
emmascarats.
Brussel•les et descobrirà
el plor.
—Què has desitjat?
Sota el vestit i la mètrica,
l’infant que no vas ser
i l’oncle americà.
Amagat en la paraula
et trobo en la nit
que compartiu
—poetes—,
la nit del port i les gavines,
la nit genovesa
de les aigües que baixen per rius paral•lels.
Camines, camines.
—Què vols?
Repiquen les barques
i els accents.
S’amaga una rata
que no et reconeix
—sols un home.
Nu de passat,
príncep anònim,
irònic flâneur
en la nit genovesa.
Dorm, dorm
la llengua
i els fruits
i Teresa.
Avui dorm la terra
i el flâneur nocturn passeja.
Sols un home
en la nit genovesa.


Alba Loriz Pou

Article anteriorRessenya del llibre ‘La gran nàusea’, de Xavier Mas Craviotto
Article següentCansats
Rosa Maria Pascual Sellent és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable dels tallers d’escriptura com Tecamolsaires del Montseny i de presentacions i tertúlies literàries mensuals. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat Montseny Màgic, Montseny Eròtic i Montseny amb un Somriure. És autora de llibres per a aprendre matemàtiques divertides com la col·lecció “Pensem i comptem”, també per aprendre a llegir i escriure amb les Lletres Amagades i Letras con disfraz il·lustrats per ella mateixa. De contes infantils En Jordi i el drac amb pintures d’Antònia Molero, i d’un àlbum il·lustrat per per Aurembiaix Abadal titulat En Jordi va pel Món i que va ser obra premiada en el CCCB. De les novel·les curtes com Tardor Roja; Un mar de boires, Premi Jalpí i Julià; de la col·lecció Bell-lloc i altres contes de mestres que conté El Racó dels desitjos que és una peça teatral representada en alguns a sales del Vallès i Barcelona. De les novel·les històriques inspirades en l’autobiografia: On vas, Irina?, editada en català, castellà Adónde vas, Irina? i anglès Where are you going, Irina? i finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. De La Mestra amb un somriure als llavis, premi memòria popular de La Roca Romà Planas i Miró. I del poemari Si Condicional editat durant la pandèmia i amb dibuixos de l’Aurembiaix Abadal.