L’escriptora Ana María Matute ha estat guardonada amb el premi Cervantes, farà cosa de dos mesos. En el discurs d’acceptació va evocar diversos moments de la seva vida, tant la que visqué com a dona com la pròpia i reeixida vida literària. Pel que fa a l’última, durant el citat discurs, abans d’entrar en el tema del gènere literari del conte, del qual ella en fou una bona experta, digué també que s’estimava més escriure tres novel·les seguides i vint-i-cinc contes, sense parar, que pronunciar un discurs. De fet, aquest va prendre una mica la forma de conte, ja que explicà que el somni que l’acompanyà des de la infantesa fou aquella ”màgica frase del ‘Érase una vez’…”.

Segons explicà, ella pertany a aquella generació de nens i nenes que se sorprenen -“los niños asombrados”- amb la fantasia del conte i que per això li agradà tant passar nits senceres llegint contes als seus germans. Els hi llegia o bé inventava històries sobre ‘Juanito’ i una revolució francesa, també fantasiejada, que sempre acabava amb un ‘continuarà’. I a partir d’aquells moments escrigué -inventà- molts contes, llargs i curts, fins a arribar a la seva maduresa literària com a escriptora molt variada i prolífica. En un moment determinat del discurs, s’expressà d’aquesta manera: “Érase una vez un hombre bueno y solitario, triste y soñador; creía en el honor y la valentía, e inventaba la vida. San Juan dijo ‘el que no ama está muerto’ y yo me atrevo a decir (parafrasejant Gonzalo Rojas): ‘el que no inventa no vive’ ”. Per això s’alegrava -reivindicant el relat curt -que “por fin en España se empieza a reconocer en el cuento, en el relato corto, el valor y la importancia que merece”.

Tingué Ana María Matute la gosadia, segons explicà, de l’adolescent de disset anys a provar la sort en un concurs literari, amb una novel·la. Devia ser, per tant,Pequeño Teatro”, que és la seva primera obra. Després, triomfà amb la novel·la “Los Abel” -un del tants bells “invents”, segons ella- i amb moltes altres obres: “Primera memòria”,Los soldados lloran de noche”, “La trampa”, “Fiesta al noroeste”, “Los hijos muertos”, “Luciernagas”, “Olvidado rey Gudú”…Entre els seus contes o relats curts destaquem: “Los niños tontos”, “El país de la pizarra”, “El tiempo”, “Paulina, el mundo y las estrellas”, “El saltamontes”, “El aprendiz”, “El libro de juegos para los niños de otros”, “Història de Artámila”, “El arrepentido”, “Tres y un sueño”, “Caballito loco”, “Carnavalito”, “El polizón del “Ulises”, “El aprendiz”, “El saltamontes verde”, “La Virgen de Antioquía y otros relatos”, “La oveja negra” , ”El verdadero final de la Bella Durmiente”, ”El árbol de oro”, “Casa de juegos prohibidos”, ”Los de la Tienda” i molts altres que han fet les delícies dels seus lectors.

El conte per a l’escriptora Ana Maria Matute ocupa un lloc destacat en la literatura. I ella el conreà com pocs altres autors.

Yves Sauvingac
Llicenciat en Dret Civil i Doctor en Dret Canònic. Estudis de periodisme a l´antiga Escola de Periodisme de Barcelona -dècada dels anys 50-. Estudis de Dret Internacional a Amsterdam i Den Haag. Ha viscut molts anys a Itàlia, Holanda, Bèlgica i Alemanya. Col·laborador de la revista quadrimestral "Temes d´Avui". Pensionista actualment.

Deixa un comentari

Introduïu el vostre comentari
Introduïu aquí el vostre nom

Article anteriorLa Plaça i el 30 minuts de TV3
Article següentELS FANTASMES DE L’ESQUERRA