escola concertada

Sembla que Hisenda està qüestionant les deduccions fiscals a les aportacions voluntàries que les famílies fan a l’escola concertada. Són aportacions, en paraules d’Ernest Maragall quan era conseller d’Educació, “tan voluntàries com imprescindibles”.

Algunes institucions educatives han promogut fundacions que s’ocupen d’aquesta recerca de fons. Aquestes fundacions faciliten que les famílies puguin obtenir beneficis fiscals pels donatius o aportacions efectuades. Atenen al caràcter voluntari de l’aportació i a l’absència de contrapartides directes, no entenc els dubtes d’Hisenda.

En la mesura que les famílies que fan l’aportació i les que no reben el mateix, no es pot establir que estiguin pagant un servei.

És possible que algunes escoles hagin intentat eludir o dissimular aquest caràcter voluntari o tinguin mecanismes de pressió indirectes. Això és irregular i cal evitar-ho. El caràcter voluntari d’aquestes aportacions ha de ser inequívoc i, per tant, també inequívoca la seva qualificació com a donatiu i el dret als beneficis fiscals.

Altra cosa és que aquest sigui un bon model, que no ho és. La necessitat, la “imprescindibilitat” d’aquestes aportacions és una disfunció greu del sistema.

Els concerts educatius són l’instrument creat l’any 1985 per tal que centres d’iniciativa social o privada participin en la provisió de places escolars gratuïtes. Això possibilita el veritable exercici de la llibertat d’educació.

El concert obliga l’escola a prestar el servei de l’ensenyament reglat en règim de gratuïtat a canvi de rebre de l’administració el finançament necessari de manera uniforme per a tots els centres. Però no hi ha cap garantia de la seva suficiència. A la pràctica, aquest finançament ha estat insuficient des del primer dia i de forma clarament manifesta. Fins i tot ha estat reconeguda per la pròpia administració, sempre amb la boca petita.

Les escoles concertades s’han trobat entre l’espasa d’un finançament insuficient i la paret de no poder cobrar pels seus serveis, en haver acceptat la condició de gratuïtat. Davant aquest atzucac han hagut de cercar recursos alternatius.

Una via per obtenir-los ha estat proveir serveis addicionals, aquests sí de pagament. Entre aquests, l’activitat complementària o sisena hora (amb un preu que ha d’autoritzar l’administració), el menjador escolar, la venda de llibres i equipament, les activitats extraescolars…

L’altra via ha estat aquesta de sol·licitar a les famílies altres aportacions que forçosament han de tenir aquest caràcter voluntari.

La solució correcta seria assegurar un finançament suficient als centres concertats, anàleg al dels centres públics. Actualment, i des de l’inici dels concerts, aquesta aportació de fons públics per a un mateix servei ha estat molt per sota a l’escola concertada. Fet això, les escoles haurien de ser escrupoloses en el caràcter gratuït amb el qual s’haurien d’impartir els ensenyaments objecte de concert i l’administració vetllar perquè així fos.

Mentrestant, l’administració s’estalvia força diners i sembla que algunes escoles aquesta situació d’ambigüitat ja els va bé. Ningú li posa el cascavell al gat i això no és bo per al sector.