Aquest 1 de Maig, els líders sindicals no han dubtat en qualificar l’actual situació econòmica com d’”austericidi”. La paraula és molt provablement un error filològic, ja que etimològicament parlant del verb llatí occido (matar) se n’han obtingut els mots “parricidi” (matar el pare), “regicidi” (matar el rei), “infanticidi” (matar l’infant), “genocidi” (matar un grup ètnic) i el comú “homicidi” (matar la persona) entre d’altres, en tots els casos “matar” algú però no “morir a causa o per culpa de”. “Austericidi”, en principi correspondria a matar l’austeritat. I no és aquest l’ús. En tot cas malauradament i tot i la incorrecció lingüística, la situació és que per culpa d’Espanya, estem molt a prop de la fallida.
Per ara, el Govern de la Generalitat , impotent davant d’un estat espanyol que es nega a pagar, es veu obligat a acceptar les més que justificades tesis d’Oriol Junqueras i té , almenys de moment , la intenció de prorrogar els Pressupostos. Obviar el ridícul de signar la pròpia sentència de mort , no allunya el perill, ni evita que la realitat que els sindicats denuncien ens acabi aniquilant: atur i més acomiadaments, caiguda de l’activitat econòmica en tots els sectors, pobresa i desnonaments i bancs al límit de la intervenció i sense capacitat de fer fluir el diner.
La realitat és duríssima. Les institucions monetàries europees, dominades per l’esperit d’austeritat mal entès del govern alemany, han dit que seguiran finançant les economies dels països del Sud d’Europa sempre i quan segueixin aplicant les polítiques d’austeritat. Això traduït a la realitat catalana vol dir que si l’estat espanyol només ens retorna 18.000 milions d’€ (dels 35.000 que generem), la Generalitat no podrà pagar els 23.000 milions que calen per fer funcionar la Sanitat, la Justícia, l’Ensenyament, la Policia, etc. I això vol dir que el proper mes de juliol o agost a molt estirar, es deixaran de pagar nòmines, concerts, residencies, farmàcies,… Això afectarà no només als 230.000 membres del personal de la Generalitat sinó a moltes de les seves institucions concertades. Aquesta fallida de l’estat precipitaria òbviament la crisi financera i acabaria per “caotitzar” l’activitat econòmica ja castigada amb un 27% d’aturats.
Si no es fa res, els líders sindicals tindran raó . Europa pot cometre un error de dimensions desconegudes i dramàtiques mantenint l’absurd concepte de rigor pressupostari i austeritat en unes condicions d’atur, de caiguda d’activitat del tot insostenibles. Si no canvia la política d’austeritat immediatament, l’estat espanyol farà fallida i darrera la Generalitat i el país. Econòmicament tot fa pensar que la única alternativa, la única possible sortida és monetaritzar (fer anar la màquina de bitllets) i devaluar, per tornar a tenir activitat econòmica. I si cal , sortir de l’euro. Després ja es faran esforços per racionalitzar i tornar a la necessària austeritat. Agradi o no. El camí actual porta a la mort econòmica. Perquè no deixem de inventar-nos noms i diem les coses com són? Alerta, l’estat és a prop de la fallida!
