Ens trobem a l’abril de 2011. Vaig començar per imaginar que assolir el somni era possible, i que si no ho intentava, ben segur que no ho aconseguiria. Un cop havia convençut la família vaig desenvolupar el meu producte: una consultoria de publicitat amb la missió de donar valor a les marques. Que les fes créixer. Vaig trobar el camí, i l’he recorregut ( i el segueixo recorrent cada matí quan em llevo) tot i que al principi em vaig trobar molts obstacles …

I a banda de treballar molt, caps de setmana, nits (la meva feina consisteix en estar a l’aguait sempre, doncs de cada cosa que faig o que veig en puc trobar una oportunitat o una idea), patir i sofrir per aconseguir el somni, he gaudit i segueixo gaudint. Doncs cada moment d’èxit, cada agraïment d’un client, cada material entregat, és una petita gran satisfacció. La meva feina, més que diners, dona moltes satisfaccions.

Quant ets un emprenedor, i sobre tot quan comences, tothom espera de tu que estiguis sempre motivat, sempre a punt. Tot i que sovint ho aconsegueixis, també hi ha moments de desmotivació, moments que ho engegaries tot a rodar. Sobre tot al principi, quan no tens 100% la seguretat de que aconseguiràs el que t’has proposat. Hi ha una frase d’en Winston Churchil, gran frase d’un gran personatge de la història del segle XX, que reflecteix quelcom molt bàsic. “El fracàs no és la ruïna, el coratge i la força per continuar és el que compta”. Si vols tenir èxit, no t’has de rendir mai. Els que tiren la tovallola davant de les adversitats, no arriben mai enlloc…

En aquests dos anys, m’ha passat de tot: pressupostos aprovats i un cop feta la feina, apa, a discutir-lo de nou, terminis de pagament de 180 dies, amics que es converteixen en clients, clients que es converteixen en amics, empreses que volen una web sense tenir una marca, marques sense nom, voluntariat a dojo (hi havia moments, sobretot al principi que no sabia ben bé si havia creat una consultoria o una ONG J), i la millor:  una persona que em va confondre amb una agència matrimonial!

En definitiva, si voleu emprendre un projecte, us recomano 3 punts que cal tenir molt presents, 3 pilars que s’haurien de convertir en l’habitual modus vivendi,  que a mi m’han anat molt bé per aconseguir consolidar-me.

Posa passió al que facis: Actua per amor i no per diners. Com en altres facetes de la vida. Si el que tens ho estimes i ho conserves, probablement ho faràs créixer.

Les idees, la clau: Simplement es tracta de fer les coses simples, senzilles. Com més fàcils millor. El gran exemple, una altra vegada, és Apple. Aparells tàctils que un nen, sense cap instrucció  sap fer funcionar.

Sigues molt constant: Per crear una empresa i aconseguir que rutlli, s’ha de treballar fort. S’ha de ser molt rigorós. Nit i dia. I sovint no saps si estàs treballant o descansant.

I tu, t’animes a emprendre un projecte?