Georgina Peroy
Ponentina de naixement i vallesana d’adopció. Vida dedicada a la docència. Actualment, col·laboradora al diari La Mañana de Lleida i a la revista digital Vacarisses Balcó de Montserrat. Autora de Malgrat la boira, de Pagès Editors.
Això va d’empatia
No són pas unes característiques físiques determinades allò que desperta en la majoria de nosaltres una necessitat d’ajudar. Ni tampoc ens tira enrere el fet que les persones que necessiten ajut...
Abans de prémer la tecla
Les paraules que diem se les emporta el vent. Per tant, el mateix vent s’enduu també les repeticions, els errors gramaticals i les faltes de concordança que romanen a l’aguait en...
Preneu-me la paraula
Fa temps, quan exhibia amb innocència i un cert orgull –cosa que no he deixat de fer– la meua parla ponentina en terres sense boira, vaig escoltar un dels comentaris més...
Escolta-ho en el vent
En una ocasió, un jove nord americà veterà de la guerra de Vietnam es va presentar a la porta de la residència de John Lennon per tal d’aconseguir poder-hi parlar. Des...
Tot està per escriure
Totes les vides haurien de ser explicades per escrit, siguin banals o importants, llargues o curtes, heroiques o anodines.
Totes les vides. Cadascú de nosaltres hauria de tenir assignat un biògraf d’ofici...
Toca el meu nom
Sempre li deia el seu nom complet, sense hipocorístics ni diminutius familiars afectuosos. Tots els sons del nom mereixien ser escoltats, per més que ella no els pogués llegir sense palpar-los....
