Joan Safont
Mataró, 1984. Periodista i advocat. Va estudiar dret a la UPF i un màster de periodisme a Blanquerna. Col·labora a diversos mitjans locals i nacionals. Ha escrit guions de documentals i li interessa especialment la intel·lectualitat catalana davant la Gran Guerra i el periodisme català dels anys 20-30.
Un marcià al quiosc
Arriba al quiosc, i davant lestesa de diaris i revistes es pregunta: com és que aquesta cultura millenària, aquest país que ha tingut grans periodistes i grans publicacions, té avui un panorama tan trist en premsa escrita?
Els primers records i el Mur
Fa 20 anys, i no puc dir que els meus records siguin gaire nítids. No sabia ben bé que passava al món, però recordo el frenesí dels noticiaris i el meu pare explicant-me sobre un puzle el mapa d'Europa
El meu Raval
Prefereixo continuar sent un sentimental que creu possible descobrir la bellesa efímera entre tantes espines daquest barri
Girona, de levítica a sentimental
La ciutat és neta, ordenada, polida. Sobretot posant-la en relació amb la degradació que acompanya Barcelona, o el desordre de totes les nostres ciutats.
Joves ateneistes d’avui
per poder fer quelcom, per no creures esclaus de la pressa ni eternes esperances blanques, els cal abans cultura, cultura de carrer, extreure el suc a la vida
Burgesos
Sense el que es va dir burgesia, no hauríem viscut ni la Revolució francesa ni la Revolució Americana. No shaurien escrit els drets de lhome, ni Madame Bovary
Somniant amb Leonard Cohen
Sense artefactes, sense espectacles més enllà duna gran veu i duna gran banda. Perquè no cal res daixò per omplir el Palau Sant Jordi i compartir el secret de com nés de meravellós fer música
