Li diuen Raval, oficialment fou el Districte Vè i Paco Madrid el batejà com a “Barri Xino”. Cada tarda, sortint de l’Ateneu travesso les Rambles cap a Tallers i m’hi endinso. Tot just a la cantonada el Boadas, encara per descobrir, i dos portes enllà Can Castelló d’on provenen les variacions Goldberg i La Traviata. Cada dia travesso el carrer Tallers per anar a la meva nova universitat.

Sovint baixo fins a Carrer Elisabets passant per Bon Succés i no puc resistir la temptació d’entrar a la Central. Enllà del Macba, els carrers Ferlandina, el Tigre, la Paloma i el dedicat a l’aragonès Joaquín Costa on hi conflueixen simbòlicament el teatre Goya i el Centro Aragonès.

Si he pogut sortir de la llibreria sense res a la mà, i sempre que em ve de gust, m’escapo a berenar a la Granja Viader, on – de nou – sembla que el temps s’aturà quan inventaren el cacaolat. Sortint de can Viader, carrer Xuclà avall enllaço amb carrer del Carme – fitat per l’Església de Betlem, on cada Nadal s’hi demostra que vol en dir en pessebrisme l’Escola de Barcelona – i el ressegueixo fins a la Biblioteca de Catalunya, entrant pels patis de l’Institut d’Estudis Catalans i la Reial Acadèmia de Medecina.

Sortint de la Biblioteca pel carrer de l’Hospital, a mig camí el Teatre Romea – dels primers que vaig trepitjar – i al seu costat la terrassa del Mendizabal on prenent una canya pots absorbir material per tres articles. Un cop a les Rambles, la mirada com buscant Colom se te’n va al Liceu, però avui no hi ha funció, i cal tornar amunt. Els turistes formiguegen pel Mercat de la Boqueria, i entreveig el Pinotxo oficiant darrera la divertidíssima i minúscula barra.

Aquest és el meu Raval, i teniu raó si em dieu que no baixo a Santa Mònica, ni passo per Robadors o Sant Ramon, racons de la foscor, de la degradació i de la notícia luctuosa demà oblidada, però prefereixo continuar sent un sentimental que creu possible descobrir la bellesa efímera entre tantes espines d’aquest barri, on hi ha fins i tot un carrer dedicat a l’Abat Safont, a tocar del romànic Sant Pau del Camp.

Joan Safont