Josep M. Boixareu
Què t’ha ensenyat la vida? (202 veus)
El fil conductor de tots els llibres i articles de David Pagès és el de contribuir a donar a conèixer Catalunya i el conjunt dels Països Catalans, els seus homes i...
Amb l’esperança posada en la Diada
Comencem un nou mes i no és un mes qualsevol; pel que ha passat i pel que vindrà. Alguns de vosaltres demà començareu de nou el vostre treball. Que per molts...
Nota de lectura de ‘Llibreries’, de Jordi Carrión
Amics, amigues,
Fa uns anys vaig llegir un conte de Stefan Zweig que em va agradar molt i que he tornat a rellegir algunes vegades més. Es tracta de “Mendel el de...
Fins a la barretina
Amics, amigues,
Al retorn d’unes minivacances frustrades per les nafres de l’edat (jo, ja no hauria ni d’intentar fer-ne de vacances, en faig tot l’any; deu haver estat un càstig dels déus)...
Les mans brutes
Amics, amigues,
Goso qualificar la conjuntura política actual de gravíssima i crítica. L’Estat espanyol està vomitant una forta ofensiva contra Catalunya. Suposo que us n’heu adonat. Aquesta situació ve agreujada per la...
Sobre la premsa de proximitat
Soc lector de dos diaris. Un, al qual estic subscrit i, l’altre, només els caps de setmana. Tots dos són del mateix color. Alguns m’han criticat, amb la millor intenció, que...
Apagar incendis
Amigues, amics,
S’ha acabat un mes de juny en el qual han passat moltes coses, inabastables en aquestes ratlles. Recordo com si ja fessin molts dies l’arribada a Catalunya, a les presons...
Els presos polítics ja són a Catalunya. I ara, què?
Amics, amigues,
Ja tornem a tenir els presos i preses polítics a Catalunya, però, malgrat que estiguin a Catalunya, segueixen sent presos polítics, privats de llibertat injustament i amb venjança. Penso en...
De migracions i altres assumptes
Amics, amigues,
Sé que demà s’ha de decidir algun tema important, però no el recordo. Pot ser, tal volta, algun dels que enumero a continuació i resumeixo.
Migracions. He sentit que el conseller...
La indignitat de Colau
Amigues, amics,
Amics, amigues,
De primer vull expressar-vos el meu agraïment perquè sovint sou la medicina de les meves cabòries que, de vegades, son quelcom més que cabòries. M’havia ficat ja al llit...




















