Pere Grau
Barcelona (1930). Estudis de Professorat Mercantil. Autodidacte intensiu en art i literatura. Alumne de Joan Triadú a les llegendàries classes de català del CICF (1955). Premiat a diversos certàmens literaris. Exiliat voluntari a Alemanya, on viu des de llavors. Traductor de 4 llibres de l'alemany al català. Col·laborador de l'Unilateral.
Foradar pedres lentament
La gran majoria dels catalans de fora, dins de les possibilitats i dels límits de cadascú, fem el que podem per contrarestar la gran força mediàtica de l'estat espanyol. Aquí a...
Un acudit dolent
El president espanyol Pedro Sánchez ha ofert als catalans fa poc de poder votar en un referèndum. Però només sobre un nou estatut d'autonomia, en cap cas sobre autodeterminació i independència,...
Baix continu
Amics lectors, perdoneu si avui aquest article té un caire més personal que altres vegades, però confio en la vostra comprensió.
Fa deu anys (llavors ni somniava de viure'n encara tants) vaig...
Un aniversari, abans d’una tardor tempestuosa
En el trist aniversari, Catalunya ha homenatjat les víctimes de l'atemptat terrorista del 18.08.2017. El desig de molts benintencionats era que aquest acte de dol col·lectiu no es barregés amb les...
Sobre el nou moviment
Que el lector em permeti una breu digressió sobre la Crida nacional per la República, ni que els esdeveniments puguin deixar molt enrere aviat el meu text.
Sembla que tres presidents nostres...
Una sentència amb llums i ombres
Aquestes setmanes vinents podrem veure què agafa més pes a la sentència de Schleswig: la llum o l'ombra. Vull confiar que sigui la primera.
Savis a desdir
Des de la còmoda butaca i sense responsabilitat és molt fàcil criticar els nostres líders
Temps de borrasca
Massa gent s'entesta a veure senyals de bon temps allà on només hi ha esforços per camuflar que seguim en temps de borrasca.
