exili

Qui sap l’ofec que el pit engrapa,
devorador de dignitats,
qui sap les urpes invisibles
tenallant la pròpia pau,
sabrà per què ja no camino
a l’ombra amiga del carrer de casa.

Qui ha vist plorar tants dies grisos
una cançó sense esperança,
qui ha vist, comparsa sense veu,
la veritat crucificada,
sabrà per què ja no trepitjo
les velles pedres del carrer de casa.

Només aquell que duu un somriure
al rostre, i la mort a l’ànima,
només aquell de cor rebel
que s’ha enyorat a terra estranya,
només aquell sap com m’estimo
les pedres brutes del carrer de casa.

Pere Grau
Barcelona (1930). Estudis de Professorat Mercantil. Autodidacte intensiu en art i literatura. Alumne de Joan Triadú a les llegendàries classes de català del CICF (1955). Premiat a diversos certàmens literaris. Exiliat voluntari a Alemanya, on viu des de llavors. Traductor de 4 llibres de l'alemany al català. Col·laborador de la revista 'Llengua Nacional'.

Deixa un comentari

Introduïu el vostre comentari
Introduïu aquí el vostre nom

Article anteriorCarta als Reis
Article següentContra la barbàrie