Reis

Estimats Reis d’Orient,

Ja sé que ja heu passat, que estic fora de termini. Però he volgut deixar que passin els dies que més feina teniu per fer-vos arribar aquesta carta, perquè així la pugueu llegir atentament i fer que la vostra màgia de la llum faci possible allò que ara per ara resulta gairebé impossible.

Escric aquestes lletres emocionat, i alhora ferm, per dir-vos, que aquest any 2018 ha estat dur, sí, molt dur. Hem patit més que mai la repressió, la persecució, i fins i tot, el menyspreu. Com aquella repressió que poc després de la vostra visita davant el nen Jesús –d’ara fa uns quants anys- va fer Herodes sobre Betlem. Senzillament perquè no acceptava realitats populars diferents al seu sistema autoritari absolutista. No acceptava cap altra realitat que no passés perquè ell, per la força i en contra del poble, fos el rei per sempre. Imagineu-vos, majestats, vosaltres homes de fe, de pau, de saviesa: vau ser guiats per una llum groga per arribar a aquell estable, davant d’aquell fuster i aquella noia, humils, del poble, per mostrar la vostra confiança en aquella bona nova, en aquell nen que havia de ser el canvi d’aquell poble, el canvi de la dignitat humana.

Quin perill podia significar aquella parella pobra amb un nen acabat de néixer per a un rei poderós? Potser si també hagés sentit el que deien els pastors, el vostre missatge, aquell rei poderós mai hagués caigut. Perquè hagués estat al costat del poble, de la gent que defensava la seva dignitat com a persones, i potser la història de la humanitat hagués estat molt diferent, i potser mai més es repetirien episodis similars en molt indrets del món.

Doncs bé, Melcior, Gaspar i Baltasar: a casa nostra segueix passant allò. I la gent de Catalunya, i molta gent d’Espanya, nascuda on “li dona la gana”, senzillament volem poder exercir el dret de la nostra dignitat personal i humana. Aquell que ens fa lliures i ens fa iguals. Volem votar per decidir quin país volem construir, i senzillament ho volem fer, majestats, perquè volem que tothom visqui en pau, que tothom tingui les mateixes oportunitats, que tothom pugui exercir la seva vida en plena llibertat, i també ho volem fer, per acabar amb les injustícies i autoritarismes d’un estat que ha copiat el règim herodià de la repressió, davant una bona gent pacífica, honesta i honrada, que solament reivindica poder decidir allò que vol.

Majestats, ha estat un any dur, però hem aguantat i aguantarem, de la mateixa forma que ho hem vingut fent fins ara, pacíficament i cívicament, no ho entenem de cap altra manera. I vosaltres més que ningú sabeu com som, perquè cada cinc de gener veieu les places i carrers de les nostres viles, ciutats i pobles plenes de bona gent per rebre-us amb la màxima solemnitat que es mereixen. Doncs, majestats, aquesta mateixa gent és la que surt dia rere dia, omplim de llums grogues i dignitat els nostres carrers, per reivindicar democràcia  i llibertat. Gent pacífica.

Us ho dic, això, per si al vostre pas aquests dies per les cases de Casado, Ribera, Abascal, etc. us volen fer creure que no som pacífics, i que utilitzem armes no conegudes i insegures com som els llaços grocs; que la nostra policia espiava a virtuosos de bondat; que va haver-hi un dia, l’1-O, que ens vam tornar tots bojos, i que vam voler votar –perquè majestats, votar per a ells és delicte. Sapigueu que, fins i tot, van fer sortir el seu rei Herodes a posar ordre i pau. I, segur que us ho han dit, que tenen una forma de reaccionar per acabar amb aquesta violència cívica, pacífica, bondadosa i sorollosa –un nou tipus penal creat pel jutge Llarena per fer del pacifisme la rebel·lió–, que és un antídot superefectiu que neutralitza aquesta insurrecció pacífica: el famós 155. No té manual d’instrucció, i el fan anar com creuen oportú. Just fa un any el van fer servir, per cert, per destituir un govern legítim, que comportà l’empresonament de bona gent per voler fer el que la ciutadania catalana democràticament ha decidit.

Vegeu, Majestats, que la història es repeteix sempre. I que aquest règim autoritari espanyol segueix accions similars a aquella dinastia de Judea, i igual que Herodes va demanar tallar tots els caps dels nens acabats de néixer, i dels no tan petits, per acabar d’arrel amb un canvi social, l’estat espanyol a través de les seves institucions autoritàries ha volgut decapitar els lideratges de l’independentisme, creient allò que es diu en castellà “muerto el perro , acabada la rabia”,  i s’obliden que el poble català –un sol poble divers i plural– és ferm i continuarà sent ferm.

Però mireu per on, estimats Mags, que han estat les forces independentistes, sense demanar res a canvi, les que han validat un canvi de govern a Espanya. El president Sánchez és president gràcies als independentistes. I mireu per on, el canvi real i progressista a Espanya només pot venir amb el suport i de la mà de l’independentisme. I certament us dic, majestats, que estic molt més content de tenir el president Sánchez que de tenir el president  Rajoy, o qualsevol altre del triangle de les Bermudes –PP, Cs i VOX. I solament li demanem al president Sánchez dues coses perquè la seva governabilitat sigui més fàcil i tingui el suport tan necessari de l’independentisme: valentia per fer  una proposta de resolució política real del conflicte català, que no és altra que anar cap a la celebració d’un referèndum acordat, i un moviment en l’àmbit judicial en defensa  dels presos polítics catalans.

Ara sí vaig acabant, Majestats. Que la llum groga que us guia cada any a cada casa i a cada poble ens guiï aquest 2019 per trobar una solució política al conflicte català. Que aquesta llum faci que cada dia es vagi eixamplant més aquesta base social tan necessària per a la construcció d’una Catalunya pròspera entre tots. Que aquesta llum s’impregni de diàleg real i de pacte per trobar solucions. I, sobretot, que des de la diversitat, la pluralitat, la llum faci de llaç.

Gràcies, Melcior, Gaspar i, molt especialment, Baltasar –ell ja sap perquè l’hi dic– per escoltar-me, i que la vostra llum il·lumini un any ple de democràcia i de llibertat.

“Cielo de estrellas,
pastores que adoran,
luces que alumbran,
luceros en pena.

Cielo de oro brillante,
de incienso oloroso,
y de mirra negra,
para honrar al recién nacido,
que un día será muerto.

Cielo de luces y estrellas,
de magia y de sentimientos,
de niñez y de recuerdos,
que siguen a los tres magos.

Ya vienen los Reyes,
como cada cinco de enero,
para postrarse ante ese niño,
de cada casa, y cada pueblo.

Y ya se van los Reyes,
como cada seis de enero,
dejando su magia y su ilusión,
casa a casa y pueblo a pueblo,
bajo las estrellas del cielo.”

José Manuel Bueno
J. Manuel Bueno (Sant Celoni, 1976) és jurista, llicenciat en Dret i Geografia per la UAB, especialista en dret administratiu i seguretat pública. Postgraduat en lideratge polític i polítiques socials, i medi ambient. Curs de doctorat  en seguretat pública. Ha estat professor de dret de la UAB. Ha estat regidor durant anys a Sant Celoni pel PSC. Treballa al Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. D'Esquerra Republicana i membre d'Avancem. Vicepresident de Súmate. Pluralisme i diversitat és suma de la dignitat.

Deixa un comentari

Introduïu el vostre comentari
Introduïu aquí el vostre nom

Article anteriorCulpables
Article següentDes de l’exili