Amics, amigues
Entre les preocupacions que tots tenim durant molt de temps sempre n’hi ha alguna que en els dies presents, com avui, ens té més capficats. Tot i no estar en el meu millor moment de salut, i sense oblidar des de fa temps la nostra situació nacional, els nostres presos, exiliats i perseguits polítics, avui em preocupa especialment, o em torna a preocupar, l’ascens de la dreta més extrema, tota; la d’Europa, d’Amèrica i, naturalment, la més propera, la de l’Estat espanyol, en aquests moments feta trista realitat a Andalusia, aquell país que tants compatriotes ens ha portat a Catalunya. Tants que els seu accent ens resulta familiar però dels quals sovint sentim la seva música en català, en el seu país d’acollida, on hi han fet arrels generacions que ara son tan catalanes i catalanistes com els que en diem de soca-rel. Per aquest fet, em dol especialment la desgràcia que amenaça Andalusia.
La Catalunya lliure i republicana serà sempre solidària amb els seus germans ibèrics. Em vull imaginar que a alguns andalusos que van votar VOX, PP o Cs ja en deuen estar tan penedits com alguns o molts anglesos que van votar el Brexit. Pot ser que siguin imaginacions meves, però estic segur que alguns andalusos m’ho confirmarien. Si més no, quan han vist que el seu PP pactava amb aquells monstres i que Cs s’ho mirava amb la complaença d’uns fariseus que es deleixen per tocar poder sense empudegar-se, que ja ho estan, però que a partir d’ara se’ls veurà la porqueria fins la boca. Se l’hauran d’empassar com ja se l’han empassat els del PP.
Pobra Andalusia! Em recorda aquella cançó que cantaven: “Andalusía mía, novia der sielo…!”. En aquests moments em sento molt al costat d’aquells andalusos, bona gent, naturalment simpàtics, que ballen per sevillanes o por soleares, seguidillas y cantares de Sevilla i que son demòcrates, de dreta, d’esquerra, del mig o simplement andalusos. Em sento tan a prop d’ells, elles, com trist i temorós de només sentir les malvestats que proposa VOX i que el PP signa, atorga, amb la mà tan tranquil·la, tot fent veure que suavitza la maldat d’unes paraules que fan preveure unes accions inhumanes. Recordem-ho: Cs en serà responsable des de una vicepresidència tan anhelada com vergonyosa.
Desenes de facècies que no puc recordar en la seva totalitat. Algunes, però, les tinc ben presents perquè atempten contra els drets humans més fonamentals. Els drets de les dones, els dels immigrants, els drets dels andalusos i els de totes les persones, dones o homes amb dignitat, humans. No em feu cas si no utilitzo una terminologia rigorosa ni encara menys jurídica. Es rebaixa el rigor contra la violència de gènere, quan aquests vergonyosos i inhumans casos van en augment. Es vol estendre la violència domèstica als “pobrets” homes que la puguin patir. Que ridícul i vergonyós per als homes! En quines ments pot cabre tant masclisme, perversitat, inhumanitat? Gairebé faria riure si no fos tan trist i mesquí. Perquè, és tan truculent, estrambòtic, que no cap en la ment, almenys en la meva, i suposo que en la de tots(es) vosaltres. Això no ho he vist en els partits més extremistes i feixistes d’Europa. Hi he vist altres coses horroroses, però no aquesta, de moment…, perquè, Déu n’hi do!
Contra els drets humans, també figura en el programa d’aquests sàtrapes, el racisme, la xenofòbia; concretament l’expulsió de desenes de milers d’immigrants. Han trobat a Andalusia un terreny adobat per a la xenofòbia; a El Ejido sembla que hi ha majoria de població immigrada. Puc entendre que els nadius es puguin trobar com estrangers a casa seva, cohibits. El que no puc entendre, però, és que la solució dels polítics maldestres sigui directament l’expulsió dels nouvinguts. Incapacitat política que des de fa temps ens està demostrant el PP i els seus furóncols, com VOX, que se’ls han independitzat, però que encara en tenen el cul ple. La xenofòbia sí que la comparteixen, malauradament amb altres països de l’Europa de l’inhumanisme. Em temo, però, que el futur govern extremista inhumà d’Andalusia els guanyarà vergonyosament.
I, a l’Estat espanyol? Per desgràcia dels andalusos, em temo que allí la faran tan grossa que els espanyols s’ho pensaran dues vegades abans de votar uns monstres d’aquesta mala mena.
A Catalunya? De moment sembla que encara no ha arribat aquesta epidèmia; però no presumim perquè, com hem vist recentment, aquí també arriba i sorgeix la porqueria: Hi ha poc PP, menys furóncols, però massa Cs i, aquests, cada vegada estan més contaminats, encara que ja van néixer guerxos i renegats.
Ah! Avís per a navegants: Andalusia, Espanya, Catalunya, Europa, el món sencer, serà multiracial, multireligiós, multicultural, o no serà! Val més que estiguem preparats per a aquest fet, ens agradi o no, però el millor és que reflexionem, pensem que tots(es) som persones humanes i que uns i altres (això també) hem d’aprendre a conviure amb la diversitat, pluralitat… Que cal fer un gran esforç? (uns i altres). És clar que sí! No és fàcil, però comencem per creure i votar aquells que en comptes de pacificar el món el volen destruir, com volen els d’extrema dreta.
Els catalans entenem bé la pluralitat i la diversitat; ho hem demostrat al llarg de la Història, més llunyana i recent. Volem seguir-ho demostrant i ho volem per a nosaltres com a país lliure, solidari i acollidor. No ho hem d’oblidar, nosaltres, i tampoc volem que ho oblidin els opressors de tota mena. No volem viure en la barbàrie, sinó en la justícia i llibertat.
Vostre,
Josep M. Boixareu Vilaplana
