Tina Cantó
EL PAS DELTEMPS
Vivíem sense televisió, ni vídeos i la nostra vida familiar era més plena. Parlàvem molt.
EL MEU RACÓ
En l´humil estudi hi havia de tot. El faristol sempre a punt amb partitures de música. Carpetes amb dibuixos al carbó de la mare, de l´àvia, de mi mateixa amb dues trenes, llibres, diaris i revistes perquè el pare era d´aquells que tot ho guardava.
A L´OMBRA DE L´OLIVERA
He vist de lluny la vella olivera, per ella els anys no han passat
EL NEN DEL PIJAMA DE RATLLES
Fa ja temps que vaig llegir aquest llibre de John Boyne i va impressionar-me
QUAN PARLA EL SILENCI
Parlava sense mots lànima encongida, i en l'immens silenci tot era més cru
CASTELLDEFELS. QUAN NO QUEDA LESPERANÇA.
Ens hem llevat trasbalsats amb la noticia. Nit de Sant Joan, nit dalegria, de coca, de coets que ompliren el cel i la terra de lluminositat i de color.
