Xavier Pagès
Barcelona, 1974. Poeta, músic, cantant i director de cors. Músic professional, ha fet concerts arreu d´Europa. Més enllà de la seva activitat musical, ha mantingut sempre una estreta relació amb la literatura i especialment amb la poesia. 'El temps de les engrunes' és el seu primer llibre publicat.
El bell jardí de sempre
La cançó no és només la música.És el so que hi ha entre tu i jo,és l’espai que hi ha entre els nostres ulls,el temps que passa assegutsentre les arcades de...
El camí de l’aigua
Pel pendent suau,gairebé imperceptible,d'aquest riu, entre mosquits i horts de somier i filferro,davalla lentament un amor fi, discret, com de vidre.El secret d'aquestes aigües romanes,no el trobaràs en el seu color...
La música continua
Especules, fervorosament,entre els camps plens de roselles,però als vorals del camíhi creixen maleses.T'havia agradat cantar una antiga cançó italiana, quan feia calor.Sempre fa més ficantar en italià,però ara no recordesaquella tornada...
La platja perduda
Els ulls on s'enmirallen els estels i al teu voltant només l'espai i el temps.
Febrer
Mai havia tingut tant a propel cel com ara i potser la pora perdre´l m´humiteja els ulls.Plora un ocell que ha vist la tardanua, plora de veure-la acaronarel vespre i de...
Crit
Marxes,delerós de les seves passes,reseguint el perfum,l´onada que t´esclata al pit.Rotund i esquinçat,vaixell fantasma,sempre portaràs el teu planya les venes.El matí,ple de rosadaserà l´epíleg inexorabledels teus udols.
Cementiri nuclear
Aquest silenci esquerdat,com de fusta vella,sempre té on reposar.Tothom amaga un cementiri.Tothom s'ha passejatper les platges de Fukushima.
