Els ulls on s’emmirallen els estels
i al teu voltant només l’espai i el temps.
Un senzill planell per on caminar
i el difícil i atzarós corriol de la vida.
Creure’s poderós com el vent,
i desaparèixer per sempre en mig segon,
i no deixar res ni endur-se res.
La pluja d’abril que aquest any no arriba,
per trair els antics profetes,
i deixar escapar entre les mans,
l’aigua i la sal, de la platja als teus peus.
