Inici Authors Articles de Xavier Pagès

Xavier Pagès

147 Articles 0 Comentaris
Barcelona, 1974. Poeta, músic, cantant i director de cors. Músic professional, ha fet concerts arreu d´Europa. Més enllà de la seva activitat musical, ha mantingut sempre una estreta relació amb la literatura i especialment amb la poesia. 'El temps de les engrunes' és el seu primer llibre publicat.

Les ombres del poder III

L'ombra del poder va desaparèixer tal i com va arribar...

Les ombres del poder II

I la Gemma se l'anava mirant com interrogant-la per conèixer qui hi havia al telèfon...

Les ombres del poder

El telèfon va sonar sis o set vegades, insistentment...una veu coneguda li va travessar l'ànima

La remor d’unes mans orfes

No s'atura el fum de les fàbriques,i de nit, quan tothom dorm,la remor no descansa.Aquesta constància estova lesànimes i emboira els records.De fet, fa emmalaltir.De tant en tant, un vent furiós,s'emporta...

Branques

Perquè hauries de somriure'mantic vent, cançó tranquil.la?Si fossis cos, portaries aquell vestitsublim, per despullar-te?Si fossis esperit, voldries el poemasuau, per recordar-me?Però ets cançó.Per això cantes encara,fins que l'ànima et sobrevisqui,per deixar...

Una revolta inesperada

Una revolta inesperada, com un esglai a mitjanit.Aquest antic perfum que portesal coll i al pit,com una nafra,endolceix el camí polsósd'aquesta quotidianitat,d'un hivern ni fred ni plujós,d'una lenta i calmada espera.És...

Parella sota l’escala

A La parellaque es petoneja sota l'escalano els importa que la gent els passi a tocar.Refreguen la seva innocència,el seu present.Ningú no gosa dir allò que tothom coneix:la seva història acabarà...

El mar era l’horitzó

Busques als calaixos algun senyal,enmig de trofeus de barri i cendrers,que et retorni a la platja de Ponent.Però només hi trobes, mig buida,una ampolla de bourbon sense missatgei un nàufrag sense...

Perfum

Ja ho saps, la lírica et perd.Embriagar-te de melodiasempre t'ha portat problemes,però un perfum bé val errar el canti, per uns instants només,la lleugera pluja del teu somriure,la breu alegria del...

Crònica de l’any 10

L'any dos mil deu es pentina per darrer cop,i passarà a la història del cronistacom l'any que la neu el va deixar sortir de casa i la calor no va ser...