Una revolta inesperada,
com un esglai a mitjanit.
Aquest antic perfum que portes
al coll i al pit,com una nafra,
endolceix el camí polsós
d’aquesta quotidianitat,
d’un hivern ni fred ni plujós,
d’una lenta i calmada espera.
És absurd pensar en un camí
plàcid i dolç, com qui bressola
el vent, però més absurd és
encara, deixar passar el temps
i fondre’s en el magma erm
de la indiferència i del pes
dels anys, arraulit per la por.
Serà un dia clar, com avui.
Per la vida, vindrà,de cop,
una revolta inesperada,
com un esglai a mitjanit.
