Yves Sauvingac

176 Articles
0 Comentaris
Llicenciat en Dret Civil i Doctor en Dret Canònic. Estudis de periodisme a l´antiga Escola de Periodisme de Barcelona -dècada dels anys 50-. Estudis de Dret Internacional a Amsterdam i Den Haag. Ha viscut molts anys a Itàlia, Holanda, Bèlgica i Alemanya. Col·laborador de la revista quadrimestral "Temes d´Avui". Pensionista actualment.
Ètica política i antropologia cristiana (I)
A partir dalgunes premisses fonamentals que toquen el voraviu del que hi de més íntim en la persona humana podrem edificar un món més just, recte, lliure i igualitari.
Contra la crisi, ètica
LIESE recorda uns quants principis que haurien de regular lètica en el món econòmic, comercial i empresarial.
Personalisme i “indignats” (II)
El personalisme, com a doctrina filosòfica, ha influït molt en la doctrina social de lEsglésia.
Personalisme i indignats (I)
El personalisme considera lhome i la dona, dacord amb la seva pròpia naturalesa, com a éssers transcendents, únics, autònoms, comunitaris i socials alhora.
El gènere literari del conte en la literatura universal.
Un homenatge per a tots els contistes perquè, a través de la seva fantasia i la seva màgia, hem après a viure una mica millor.
Ana Maria Matute i el “conte” com a gènere literari.
Por fin...se empieza a reconocer en el cuento, en el relato corto, el valor y la importancia que merece. (Ana María Matute)
La Maternité d’Elne i Elisabeth Eidenbenz.
Elisabeth Eidenbenz -mestra de professió i infermera per vocació- fou la directora de la maternitat dElna. Ella es prengué la vida molt seriosament.
Elisabeth Eidenbenz, l’àngel d’Elna, ha mort.
La gran personalitat daquesta suïssa catòlica és una mostra exemplar del que sha dentendre sota el nom de personalisme cristià.
Pascal i l Atri dels gentils (IV i últim)
Els mateixos creients sovint han tingut la seva part de responsabilitat o culpa de lexistència o gènesi de lateisme (Concili Vaticà II)
Pascal i l Atri dels gentils (III)
Si un elegeix conscientment viure com si Déu no existís -el famós etsi Deus non daretur-, haurà dacceptar llavors totes les possibles conseqüències.