Inici Authors Articles de Yves Sauvingac

Yves Sauvingac

176 Articles 0 Comentaris
Llicenciat en Dret Civil i Doctor en Dret Canònic. Estudis de periodisme a l´antiga Escola de Periodisme de Barcelona -dècada dels anys 50-. Estudis de Dret Internacional a Amsterdam i Den Haag. Ha viscut molts anys a Itàlia, Holanda, Bèlgica i Alemanya. Col·laborador de la revista quadrimestral "Temes d´Avui". Pensionista actualment.

Ètica política i antropologia cristiana (I)

A partir d’algunes premisses fonamentals que toquen el voraviu del que hi de més íntim en la persona humana podrem edificar un món més just, recte, lliure i igualitari.

Contra la crisi, ètica

L’IESE recorda uns quants principis que haurien de regular l’ètica en el món econòmic, comercial i empresarial.

Personalisme i “indignats” (II)

El personalisme, com a doctrina filosòfica, ha influït molt en la doctrina social de l’Església.

Personalisme i “indignats” (I)

El personalisme considera l’home i la dona, d’acord amb la seva pròpia naturalesa, com a éssers transcendents, únics, autònoms, comunitaris i socials alhora.

El gènere literari del “conte” en la literatura universal.

Un homenatge per a tots els contistes perquè, a través de la seva fantasia i la seva màgia, hem après a viure una mica millor.

Ana Maria Matute i el “conte” com a gènere literari.

Por fin...se empieza a reconocer en el cuento, en el relato corto, el valor y la importancia que merece. (Ana María Matute)

“La Maternité d’Elne” i Elisabeth Eidenbenz.

Elisabeth Eidenbenz -mestra de professió i infermera per vocació- fou la directora de la maternitat d’Elna. Ella es prengué la vida molt seriosament.

Elisabeth Eidenbenz, l’àngel d’Elna, ha mort.

La gran “personalitat” d’aquesta suïssa catòlica és una mostra exemplar del que s’ha d’entendre sota el nom de “personalisme cristià”.

Pascal i l’ “Atri dels gentils” (IV i últim)

“Els mateixos “creients” sovint han tingut la seva part de responsabilitat o culpa de l’existència o gènesi de l’ateisme” (Concili Vaticà II)

Pascal i l’ “Atri dels gentils” (III)

Si un elegeix conscientment viure com si Déu no existís -el famós “etsi Deus non daretur”-, haurà d’acceptar llavors totes les possibles conseqüències.