Tots els mitjans de comunicació s’han fet ressò de l’estada del Sant Pare Benet XVI a Barcelona a l’hora de Dedicar solemnement el Temple -des d’ara Basílica menor- de la Sagrada Família per tal de celebra-hi el culte diví. Ha estat un esdeveniment únic i irrepetible. Totes les televisions, diaris, revistes n’han parlat, en general, entusiàsticament. El portaveu de la Santa Seu ha declarat que mai no havia vist un acte tan solemne, tan ben viscut des de tots els punts de vista i tan càlid. Jo no insistiré en el fet. Alguns -bastant barroerament, per cert, i sota el lema “nosaltres no t’esperem”- han mostrat el seu rebuig. Allà cadascun amb la seva llibertat.
En canvi, sí que l’esperaven els malalts de l’Obra “El Nen Déu”. Vull rompre una llança per aquest segon esdeveniment, tal vegada menys conegut o comentat. Benet XVI visità, expressament amb tot l’escalf i afecte possible, aquesta gran família social i caritativa del Nen Déu: una llar, una obra socio-benèfica per a nens i adults discapacitats. El Papa ha estat amb els més dèbils i necessitats, amb aquells que pateixen greus mancances físiques, psíquiques, amb ancians sols i abandonats per aquesta causa. Els ha acompanyat i ha compartit amb ells, infants i adults malalts, una llarga estona. Aquest fet no ha de passar desapercebut. Crec que ha estat un gran gest de la pregona humanitat i caritat de l’actual Summe Pontífex. Una mare d’un dels nens allí acollits escrivia: “Com a mare d’un nen amb una greu discapacitat, estic immensament agraïda per la gran sort que he tingut que el papa hagi escollit, com a única visita de la tarda, el centre d’educació especial “El Nen Déu” al barri del Guinardó, on eduquen el meu fill amb perfecció des de fa vint anys. Entenc que amb aquesta visita, el sant Pare ha volgut mostrar la seva gratitud a tots els altres centres que treballen en aquest àmbit i que, d’una manera callada, realitzen una labor tan important”.
Efectivament és així. D’aquesta manera treballa l’Església arreu del món. En aquest cas, unes dones entregades, senzilles, discretes, plenes d’amor de Déu i d’amor, consagrades als més dèbils, acompanyant-los nit i dia, comptant també amb l’ajut i col·laboració d’un competent i entregat personal mèdic -metges, infermeres, educadors, etc.-. Benet XVI ha volgut fer-los-hi costat, quan molts ciutadans no s’ho esperaven, perquè desconeixien tal labor.
Gràcies a Déu, aquí a Barcelona no ha hagut de trobar-se amb famílies dolgudes amb motiu dels pecats i delictes comesos per sacerdots en contra de nens o nenes indefensos…Aquí ha parlat amb pares i mares agraïts, amb religioses, professionals de la medicina, sacerdots, educadors especialitzats: tots els qui se n’ocupen generosament. Potser, fins ara, treballaren en el més gran anonimat, però els fruits foren abundants al llarg dels anys. Tots ells han rebut el Papa amb cants i paraules d’alegria; han mostrat jocs, han resat conjuntament, amb tota senzillesa i fervor. Ha estat una mitja tarda inoblidable.
Potser l’acte de la Sagrada Família ha tingut un ressò més mediàtic, però Déu “ha somrigut”, a Barcelona, en la mirada de tots aquells nens, ancians, religioses, pares, col·laboradors…que bé es mereixien aital reconeixement de part de la Jerarquia, en el seu més alt nivell. El Papa els hi adreçà unes belles paraules, que retallo forçosament: “No s’ha d’estalviar cap recurs en favor des nens…; us dono les gràcies per la vostra cordial acollida,…; amb afecte m’adreço a tots vosaltres, estimats nens, i a les vostres famílies que us sostenen amb molta dedicació….He pensat en Jesús que estimava els nens amb tendresa…També l’Església manifesta una especial predilecció…quan es tracta de nens que pateixen. Tot això exigeix una gran disponibilitat, esperit de sacrifici, paciència i amor desinteressat…Reso per tots vosaltres..sabent que la vostra missió no és fàcil…”. Benet XVI, en acabar, ha beneït la primera pedra d’un nou edifici-residència que es construirà a Tiana.
Tots hem d’agrair a les Germanes Franciscanes dels Sagrats Cors, i als seus més estrets col·laboradors, aquesta constant i heroica entrega des de fa més de cent vint anys. A Barcelona el Papa Benet XVI s’ha trobat, doncs, amb qui més el necessitaven i no amb els qui el menyspreen.
