Ara començarà el ball.
Tothom s’engalana i procura
dissimular, arrugues i mentides.
Amb vestits de festa,
que a la plaça hi ha els vots
de tots els innocents.
La música serà d’orquestra fina,
sonarà la cançó de l’enfadós.
Tothom llueix estampa i perfecció,
ningú vol ballar amb la Faustina
la més lletja, pobre i peluda,
però veurem si entrada la nit,
la carbassa no serà,
la carrossa elegant
d’una nova coalició.
Que comenci el ball!
El ball del carnestoltes.
Després, si cal, ja farem
dejuni i penitència,
per pair un nou govern
de dretes o esquerdes,
del mig, de dalt o de baix,
que agraïts per la festa,
es posaran poltrona i menjadora,
i al poble el faran ballar,
al so de l’espremedora.