Triar un llibre a consciència després d’haver-me’n informat amb cura i voler-lo deixar havent llegit les primeres deu pàgines no és un fet que em passi amb freqüència. Així doncs, quan em va passar amb Benvolgut imbècil de la Virginie Despentes em vaig sentir decebuda amb mi mateixa per no acabar-hi de connectar, cosa que em va fer forçar a continuar passant les pàgines. I ja no el vaig poder deixar fins al final.
Benvolgut imbècil (Cher connard en la seva llengua original, traduïda per Oriol Valls i publicada per Sembra Llibres l’any passat) és l’última novel·la de l’autora i feminista francesa Virginie Despentes, que va donar-se a conèixer internacionalment amb la seva trilogia Vernon Subtex. La novel·la va arrasar a França per la seva sinceritat, llenguatge esmolat i crítica sobre la societat actual i és que Despentes no entén de formalismes. No compartir amb ella la seva vena punki és el que més m’ha atret de la seva escriptura. Allò que diuen dels pols oposats…
En aquest llibre, Despentes es posa a la pell de tres personatges ben diferents: un escriptor de mitjana edat, una actriu envellida i una jove feminista. La novel·la s’articula a través d’un intercanvi epistolar entre l’Oscar Jayack, l’escriptor acusat d’assetjament arran del MeToo, i la Rebecca Latté, l’actriu feminista envellida sense feina. Entre aquests intercanvis trobarem també entrades al bloc feminista de la Zoé Katana, la feminista que acusa Jayack d’assetjament. Són personatges imbècils i Despentes retrata amb gran destresa aquesta personalitat d’aquests personatges que saben que ho són, però semblen no tenir gaires ganes de canviar-ho.
L’intercanvi epistolar s’inicia quan l’Oscar veu la Rebecca pel carrer i la troba molt envellida i desmillorada, tant, que decideix publicar-ho a xarxes. Ella decideix contestar-lo a través d’un missatge privat que donarà inici a un llarg intercanvi de missatges. Això els portarà a recordar que venen del mateix barri i es coneixien de petits, tot i que mai havien tingut una gran relació, era amb la germana de l’Oscar, la Corinne, que eren amigues. Aquests dos protagonistes, que són completament antagònics, acaben tenint més d’un punt de vista en comú, però el més fort és la seva addicció a les drogues i la voluntat de deixar-les.
A mesura que avança el llibre, els personatges es van obrint cada vegada més i inicien un procés de canvi, cosa que els converteix en personatges rodons. Ara, però, no és un llibre dinàmic pel que fa a l’acció, és un llibre on no passa res, però s’hi reflexiona sobre tot: feminisme, addiccions, famílies desestructurades, Internet, fer-se gran, cinema… El llibre gira entorn de la idea de cancel·lació a Internet i el mostra com un entorn hostil, on, es digui el que es digui hi haurà algú que se’t tirarà a sobre i t’intentarà fer desaparèixer.
Benvolgut imbècil se l’hauria de llegir tothom: homes i dones, grans i joves, feministes i no feministes, imbècils i els que no ho són tant; tot i que llegint el llibre descobrirem que tots tenim un punt d’imbècil amagat (o potser no gaire).
